public, -a

    nòm adj m f
  1. Corròp de persones que formen un collectiu, que s’amassen en un espectacle o en un acte.
  2. Qu’ei de totes es persones que formen era societat e qu’apertenh ar Estat o ara sua administracion. Ex.: Es autobusi e eth metro son transpòrts publics.
  3. Qu’ei sabut per toti.

    4. Català: 1. públic m; 2. públic -a: Els autobusos i el metro són transports públics; 3. públic -a, notori -òria, manifest -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.