punta

    nòm f
  1. Estrem agudent d’ua causa. Ex.: Metec era creu ena punta deth campanau.
  2. Pèça metallica entà tachar ena husta. Ex.: Es lòses se tien en tet damb puntes.

    3. Català: 1. punta: Posà la creu a la punta del campanar; 2. clau m: Les lloses s’aferren al teulat amb claus


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.