sòrt

    nòm f
  1. Seguida de causes considerada coma fortuïta en tant que decidís era condicion de bona o dolenta situacion entar òme.
  2. Edard en qué un confie era decision de bèra causa.

    3. Català: 1. sort, fortuna; 2. sort, atzar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.