tapatge

    nòm m
  1. Son que non ei era votz umana o d’un animau ne eth son d’un esturment musicau.
  2. Son non musicau degut a impulsi irregulars e confusi.
  3. Moviment tumultuós, sediciós... Sin.: bronit.

    4. Català: 1. soroll; 2. grinyol, xerric, carrisqueig; 3. avalot, aldarull, rebombori


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.