En català tenim molts noms curiosos per als bolets.
! A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou és un refrany que significa que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d’un lloc o d’una persona concrets.
En català, tenim molts noms curiosos per als bolets:
- apagallums (o paloma)
- barret de capellà (o múrgola)
- bola de neu
- bufa del diable
- cama de perdiu (o bec de perdiu, o pota de perdiu)
- cranc (o gita de bruixa, o ou de bruixa, o ou de polla)
- cresta de gall
- esclata-sang
- llengua de bou (o vaqueta)
- matamosques (o reig bord)
- mataparent i matagent
- metes de burra
- orella de Judes
- ou del diable
- pet de llop (o fumdeterra, o esclatabufa)
- peu de rata (o gratapeus, o ratapeus)
- pixaconill
- pixacà
- ...
Però ben mirat, potser estem tan tocats del bolet com els altres...
! Estar tocat del bolet, col·loquialment, vol dir no tenir el cap prou sa.
- En castellà: estar como un cencerro.
- En francès: avoir une araignée au plafond, avoir une case en moins, travailler du chapeau.
- En italià: mancargli un venerdi (o qualche rotella), essere pazzo (o strambo).
I si no, fixeu-vos en aquests noms de bolets en altres llengües:
En castellà:
- colmenilla (per la forma de rusc; en català, múrgola)
- yema de huevo (en català, ou de reig)
- lengua de gato (en català, llengua de bou)
- mano de mortero (en català, metes de burra)
- matacandelas o parasol (en català, apagallums)
En francès:
- chevalier bagué o nez de chat (literalment ‘cavaller anellat’ o ‘nas de gat’)
- cul-rouge (literalment, ‘cul vermell’; en català, també culroig o cualbra)
- oreille-de-Judas (com el nostre orella de Judes)
En alemany:
- Fliegenpilz (literalment, ‘bolet de mosques’; en català matamosques)
- Kuhmaul (literalment ‘morro de vaca’; en català, cama de perdiu mucosa)
- Satanspilz (el nostre mataparents)
- Toten-trompete (paral·lel al nostre trompeta de la mort)
- Pantherpilz (el nostre pixacà)
I és que... cadascú per on l’enfila.
! cadascú per on l’enfila (o les enfila) Comentari amb què s’indica la diversitat de parers, de manera de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.
- En castellà: cada loco con su tema.
- En francès: à chaque fou sa marotte (literalment, ‘cada boig la seva fantasia’).
- En italià: ogni matto ha il fatto suo (literalment, ‘cada boig a la seva’).
- En alemany: jedem Tierchen sein Pläsierchen (literalment, ‘cada animaló el seu petit plaer’)