verb transitiu i intransitiu [-n, -te, hat ge-t]
1. calandar.
2. figurat schwelgen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -] joc de paraules (dolent o verd).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, hat ge-t] fer jocs de paraules (o acudits verds).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-(e)s, ⸚er]
1. vedell m.
2. gastronomia (carn f de) vedella f.
3. das Goldene Kalb el vedell d’or.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení vedella, vaca que no ha parit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. vedellar.
2. [Gletscher] deixar anar (o desprendre) llenques de glaç.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení rucada, bestiesa.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

1. kalben.
2. familiar dir o fer rucades, ruquejar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. kalbern.
2. riure estúpidament.
3. saltironar, joguinejar.
4. vomitar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. pell f de vedell.
2. pell de timbal.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU