verb transitiu
1. adonar-se de, advertir, notar, remarcar (lit ) u/c.
2. assabentar-se de (lit ).
3. [fühlen] sentir.
4. merken auf [+ac] etw fer atenció a u/c, fixar-se en u/c, parar esment o reparar en (u/c).
5. s. etw merken no oblidar u/c, recordar(-se) d’u/c.
6. man merkent, dass... es veu que ...
7. merken lassen fer comprendre o notar.
8. deixar entreveure.
9. s. nichts merken lassen fer el desentès o l’orni.
10. dissimular.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu merkbar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. senyal m.
2. (marca) característica f, distintiu m.
3. [Symptom] símptoma m.
4. [Anzeichen] a. indici m
5. criteri m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. curiós.
2. notable.
3. estrany, rar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi curiosament, estranyament.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -en]
1. curiositat.
2. cosa estranya (o rara o remarcable).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. senyal m.
2. marca f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, -e] ornitologia (es)merla f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen] merovingi (-íngia).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu merovingi (-íngia).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU