verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. disputar.
2. pledejar (mit j-m um amb alg per o sobre).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi rechtens sein (és)ser legal o legítim.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. justificar.
2. disculpar(-se).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu justificatiu.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení justificació.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu ortodox fam.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular ortodòxia.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen]
1. que sempre vol tenir raó, argumentador(a), ergotista.
2. replicaire, replicador(a), resposte(jado)r(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. esperit m de contradicció.
2. tossuderia.
3. ergotisme m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. que sempre vol tenir raó, argumentador(a), ergotista.
2. replicaire, replicador(a), resposte(jado)r(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU