<title type="display">rein</title>
Pronúncia: reɪn
-
noun
- regna, brida.
- to hold the reins (aguantar \ portar) les regnes.
- with a loose rein a tota brida, a brida abatuda.
- with a slack rein amb feblesa.
- to give a horse the reins donar a un cavall tota la brida.
- to give rein to (one's anger) donar regna solta a (la pròpia còlera).
- to draw rein estirar la brida, aturar-se.
- to keep a tight rein (on \ over) someone vigilar estretament algú.
- to drop the reins afluixar les regnes.
- (idem) donar-se, abandonar. transitive verb
- to rein in a horse estirar la brida a un cavall.
- to rein in tornar a fer anar un cavall al pas.
- to rein someone in retenir algú, mantenir algú sota la disciplina.
- to rein up a horse aturar un cavall.
- to rein back a horse fer recular un cavall. intransitive verb
- to rein in aturar-se.