adjective
1. irresolut, sense voluntat, sense caràcter.
2. Medicine retardat mental.

adjective de poca voluntat, indecís, irresolut.

transitive verb
1. debilitar, afeblir.
2. [lessen] disminuir, reduir.
3. [mitigate] atenuar, mitigar.
4. [drink] aigualir, diluir.
5. his resignation weakened the party la seva dimissió va debilitar el partit.
intransitive verb
6. debilitar-se, afeblir-se.
7. amollir-se, flaquejar.
8. [give way] afluixar, cedir.
9. you must not weaken now ara has de ser més fort que mai.

noun
1. [physical strength] afebliment, debilitació.
2. muscle weakening debilitació muscular.
3. [reduction in value] minva, disminució.
adjective
4. [causing weakness] afeblidor.

noun
1. ésser delicat, persona dèbil, covard.
2. [in health] persona malaltissa.
3. [of litter] escarransit, nyicris.

adjective
1. escarransit, esquifit, neulit, malaltís.
adverb
2. dèbilment, sense força, sense resolució.
3. tènuement.

noun
1. feblesa, debilitat, fluixedat, frevolesa.
2. [weak point] punt (flac \ feble).
3. [of character] falta de voluntat, falta de caràcter.
4. to have a weakness for tenir una debilitat per.
5. to make allowances for human weakness tenir en compte la debilitat humana.

noun
1. archaic benestar, felicitat.
2. the common weal el bé comú.
3. weal and woe felicitat i desgràcia.
4. for weal or (for) woe per bé o per mal.



Vegeu també:
weal²

noun blau, verdanc.


Vegeu també:
weal¹

noun
1. riquesa, abundància.
2. he’s rolling in wealth neda en l’abundància.
3. her wealth of hair l’abundància de la seva cabellera.
4. with a wealth of details amb abundància de detalls.