transitive verb
1. despullar, espoliar.
2. to despoil someone of something espoliar algú d'alguna cosa.

noun espoliador.

noun
archaic
1. desesperació, desesper.
2. the slough of despond literary l'abisme de la desesperació.
intransitive verb
archaic
3. descoratjar-se, desmaiar-se, abatre's.

noun descoratjament, defalliment, desmoralització, abatiment.

adjective
1. abatut, desanimat, moix.
2. [letter, etc.] trist, pessimista.
3. he was very despondent about our chances era molt pessimista respecte a les nostres possibilitats.
4. to feel despondent estar pansit, sentir-se deprimit.

noun dèspota, tirà.

adjective
1. despòtic.
2. arbitrari.

adverb
1. despòticament.
2. arbitràriament.

noun despotisme.

intransitive verb
1. descamar-se.
2. exfoliar-se.