Es mostren 58041 resultats

contender

contender

verb intransitiu Se conjuga como defender disputar, batallar contendre , contendir , disputar competir competir , rivalitzar
 
Diccionari Castellà Català

contendiente

contendiente

adjectiu contrario contendent masculí i femení adversari -ària
 
Diccionari Castellà Català

contenedor
-ra

contenedor
-ra

adjectiu contenidor -a masculí container contenidor
 
Diccionari Castellà Català

contener


<title type="display">contener</title>

    [Se conjuga como: tener] verb transitiu
  1. contenir. Esta caja contiene libros y papeles, aquesta caixa conté llibres i papers.
  2. contenir. La carta contiene consejos y exhortaciones, la carta conté consells i exhortacions.
  3. figuradament [impedir] contenir. Los soldados contenían a la multitud, els soldats contenien la multitud.
  4. figuradament contenir. Contener las ganas de llorar, contenir les ganes de plorar.
    5. verb pronominal
  5. figuradament [dominarse] contenir-se.

contener

Se conjuga como tener verb transitiu contenir Esta caja contiene libros y papeles , aquesta caixa conté llibres i papers contenir La carta contiene consejos y exhortaciones , la carta conté consells i exhortacions figuradament impedir contenir Los soldados contenían a la multitud , els soldats contenien la multitud figuradament contenir Contener las ganas de llorar , contenir les ganes de plorar verb pronominal figuradament dominarse contenir-se
 
Diccionari Castellà Català

contenido
-da

contenido
-da

adjectiu participio pasado de contener contingut -uda masculí de una carta, pacto, tratado social contingut
 
Diccionari Castellà Català

contentadizo
-za

contentadizo
-za

adjectiu bien o mal contentadizo de bon o de mal acontentar
 
Diccionari Castellà Català

contentamiento

contentamiento

masculí contento contentació f , satisfacció f
 
Diccionari Castellà Català

contentar


<title type="display">contentar</title>

    verb transitiu
  1. acontentar.
  2. economia [letras] endossar.
  3. ser de buen (o mal) contentar ésser de bon (o mal) acontentar.
    4. verb pronominal
  4. acontentar-se. Contentarse con poca cosa, acontentar-se amb poca cosa.
  5. [desenfadarse] reconciliar-se, desenfadar-se.

contentar

verb transitiu acontentar economia letras endossar ser de buen o mal contentar ésser de bon o mal acontentar verb pronominal acontentar-se Contentarse con poca cosa , acontentar-se amb poca cosa desenfadarse reconciliar-se , desenfadar-se
 
Diccionari Castellà Català

contentivo
-va

contentivo
-va

adjectiu poc freqüent contentiu -iva medicina contentiu -iva Vendaje contentivo , embenat contentiu
 
Diccionari Castellà Català

contento
-ta


<title type="display">contento</title>

    adjectiu
  1. [alegre] content -a.
  2. [satisfecho] content. Está muy contento de su trabajo, está molt content del seu treball.
  3. darse por contento donar-se per satisfet.
    4. masculí
  4. [alegría] contentació m, satisfacció f. El contento era general, la contentació era general.
  5. no caber uno de contento no cabre a la pell de goig (o d'alegria, o de satisfacció).
  6. sentir gran contento sentir una gran alegria.

contento
-ta

adjectiu alegre content -a satisfecho content Está muy contento de su trabajo , está molt content del seu treball darse por contento donar-se per satisfet masculí alegría contentació m , satisfacció f El contento era general , la contentació era general no caber uno de contento no cabre a la pell de goig o d'alegria, o de satisfacció sentir gran contento sentir una gran alegria