femení [pesar] aflicció, afligiment m, consternació.

adjectiu
1. dret [pena] aflictiu -iva.
2. [que causa aflicción] aflictiu -iva, afligidor -a. Una conducta aflictiva, un comportament aflictiu.

adverbi afligidament.

adjectiu afligit -ida, aflicte -a. Estoy afligido por el accidente, estic afligit per l'accident.

masculí
1. [acción de afligir] afligiment.
2. [aflicción] aflicció f, afligiment.

verb transitiu
1. [entristecer] afligir, adolorir.
2. poc freqüent [atormentar] afligir, colpir, adolorar. El mal que nos aflige, el mal que ens afligeix.
3. americanisme [apalear] copejar, bastonejar.
verb pronominal
4. afligir-se, doldre's, passar pena. Afligirse con una mala noticia, afligir-se per una mala notícia.

adjectiu aflogístic -a.

masculí afluixament, afluixada f, afluix.

verb transitiu
1. [soltar] afluixar. Aflojar un tornillo, afluixar un cargol.
2. [el paso] alentir.
3. familiarment [soltar] afluixar, amollar. Aflojar la pasta, afluixar la bossa (o la mosca, o els cordons).
verb intransitiu
4. afluixar, minvar, amainar, cedir. La tempestad ha aflojado, la tempesta ha afluixat.
5. [ceder] afluixar, cedir.
6. figuradament afluixar, aflacar, minvar. Este año el turismo ha aflojado mucho, enguany el turisme ha afluixat molt.
7. familiarment [pagar] afluixar, pagar.
verb pronominal
8. [una cuerda] afluixar-se.

masculí aflorament. Un afloramiento de plantas, de minerales, un aflorament de plantes, de minerals.