adjectiu deixador -a, per deixar.

masculí
1. [dejación] desistiment.
2. [dejadez] deixadesa f.
3. [abatimiento] deixament.
4. [desapego] desafecció f.

verb transitiu
1. deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra.
2. [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa.
3. deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills.
4. deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar.
5. parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure.
6. donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis.
7. ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer!
8. dejar aparte deixar de banda.
9. dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere).
10. dejar caer figuradament deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis.
11. dejar correr deixar córrer.
12. dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar).
13. dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú.
14. dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se.
15. dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar.
16. dejémoslo así deixem-ho així.
17. no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me.
18. no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà).
19. si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten.
verb pronominal
20. fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir.
21. deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud.
22. [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar.
23. dejarse caer figuradament i familiarment deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió.
24. dejarse convencer deixar-se convèncer.
25. dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses.
26. dejarse ir deixar-se, deixar-se anar.
27. dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia.
28. dejarse rogar fer-se pregar.
29. dejarse ver familiarment deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure.

masculí
1. [de la voz] deix.
2. dret [dejación] desistiment, deixament.
3. poc freqüent [fin] fi f, acabament.
4. poc freqüent [flojedad] defalliment.
5. poc freqüent [dejadez] deixadesa f.
6. [gusto] regust, deixat.

masculí
1. [modo de hablar] deix.
2. [del gusto] regust, deixat.

masculí deje.

nom propi geografia [meseta] Dècan.

[contracción de de y el] del [davant de consonant], de l' [davant de vocal]. Los hijos del vecino, els fills del veí. Las consecuencias del orgullo, les conseqüències de l'orgull.

locució familiarment de l'any de la picor, de l'any de la Mariacastanya.

femení delació.