masculí agricultura descucadora f.

verb transitiu
1. agricultura [las plantas] descucar.
verb pronominal
2. familiarment descarar-se, desvergonyir-se.

masculí familiarment [descaro] descaradura f, desvergonyiment, poca vergonya f.

verb transitiu desplegar, desdoblegar.

verb transitiu agricultura esllucar, esbrotar, esbrotonar.

verb transitiu
1. [acogotar] estossinar [a clatellades].
2. [al venado] escornar.

verb pronominal vulgarment pixar-se (o rebentar-se, o petar-se) de riure, fer-se un tip (o un fart) de riure.

verb transitiu escuar.

verb transitiu marina, marítim [un cable] destòrcer, destorçar.

[Se conjuga como: acordar] verb transitiu
1. despenjar. Descolgar una lámpara, despenjar un llum.
2. [un balcón, una iglesia] desguarnir.
verb pronominal
3. despenjar-se.
4. [bajar escurriéndose] esguimbar-se, rossolar intr. Descolgarse por un terraplén, esguimbar-se per un marge.
5. [bajar rápidamente] davallar intr rabent. Los esquiadores se descolgaban por las pistas, els esquiadors davallaven rabents per les pistes.
6. figuradament i familiarment [destaparse] despenjar-se. Se ha descolgado con una gran novedad, s'ha despenjat amb una gran novetat.
7. figuradament i familiarment [dejarse caer, presentarse] despenjar-se, deixar-se caure. Se descuelga por aquí de cuando en cuando, es despenja per aquí de tant en tant.