Es mostren 58041 resultats

descomedirse

descomedirse

verb pronominal Se conjuga como pedir poc freqüent excederse excedir-se , descompassar-se faltar al respeto insolentar-se , descarar-se
 
Diccionari Castellà Català

descomodidad

descomodidad

femení poc freqüent incomoditat
 
Diccionari Castellà Català

descompadrar

descompadrar

verb transitiu enemistar , desamigar verb pronominal enemistar-se , desamigar-se
 
Diccionari Castellà Català

descompaginar

descompaginar

verb transitiu desordenar desordenar , desorganitzar , desarranjar descomponer desballestar , desgavellar , descompondre
 
Diccionari Castellà Català

descompás

descompás

masculí excés , desproporció f
 
Diccionari Castellà Català

descompasadamente

descompasadamente

adverbi sin ritmo descompassadament con exceso descompassadament , desproporcionadament
 
Diccionari Castellà Català

descompasado
-da

descompasado
-da

adjectiu descompassat -ada , excessiu -iva
 
Diccionari Castellà Català

descompasarse

descompasarse

verb pronominal poc freqüent faltar al respeto descarar-se , insolentar-se , descompassar-se excederse excedir-se
 
Diccionari Castellà Català

descompensación

descompensación

femení descompensació
 
Diccionari Castellà Català

descomponer


<title type="display">descomponer</title>

    [Se conjuga como: poner] verb transitiu
  1. [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar.
  2. [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules.
  3. [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar.
  4. figuradament [irritar] irritar, sulfurar.
  5. figuradament [transformar] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigurà la seva cara.
  6. figuradament trastornar. Me descompone ver que aún pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes.
  7. figuradament desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre.
  8. figuradament regirar. Descomponer el estómago, regirar l'estómac.
    9. verb pronominal
  9. [corromperse] descompondre's.
  10. [mecanismo] desarmar-se, descompondre's, desmuntar-se.
  11. figuradament [irritarse] irritar-se, encolerir-se.
  12. figuradament descompondre's, trastornar-se. Me descompongo cuando veo tanto sufrimiento, em descomponc quan veig tant de sofriment.
  13. figuradament [el rostro] descompondre's, desencaixar-se.
  14. figuradament regirar-se. Se me descompuso el estómago, se'm va regirar l'estómac.
  15. figuradament desbaratar-se. Descomponerse el vientre, desbaratar-se el ventre.

descomponer

Se conjuga como poner verb transitiu desordenar desordenar , desorganitzar , desarranjar separar los elementos de un todo descompondre Descomponer las moléculas , descompondre les molècules un mecanismo descompondre , desbaratar , desarmar figuradament irritar irritar , sulfurar figuradament transformar desfigurar , trasmudar El terror descompuso su cara , el terror desfigurà la seva cara figuradament trastornar Me descompone ver que aún pasan cosas como estas , em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes figuradament desbaratar Descomponer el vientre ,…