Es mostren 58041 resultats

descosido
-da


<title type="display">descosido</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de descoser] descosit -ida.
  2. figuradament [que habla demasiado] xerraire, bocafluix -a, bocamoll -a.
  3. figuradament [desordenado, incoherente] descosit -ida. Una conferencia descosida, una conferència descosida.
    4. masculí
  4. descosit.
  5. como un descosido figuradament i familiarment a la descosida. Comer como un descosido, menjar a la descosida.
  6. hablar como un descosido figuradament i familiarment parlar pels descosits (o a la descosida).

descosido
-da

adjectiu participio pasado de descoser descosit -ida figuradament que habla demasiado xerraire , bocafluix -a , bocamoll -a figuradament desordenado, incoherente descosit -ida Una conferencia descosida , una conferència descosida masculí descosit como un descosido figuradament i familiarment a la descosida Comer como un descosido , menjar a la descosida hablar como un descosido figuradament i familiarment parlar pels descosits o a la descosida
 
Diccionari Castellà Català

descostarse

descostarse

verb pronominal poc freqüent separar-se
 
Diccionari Castellà Català

descostillar

descostillar

verb transitiu familiarment i poc freqüent espolsar l'esquena , apallissar , trencar les costelles verb pronominal caerse caure de memòria o d'esquena
 
Diccionari Castellà Català

descostrar

descostrar

verb transitiu descrostar , desencrostar
 
Diccionari Castellà Català

descotar

descotar

verb transitiu poc freqüent escotar escotar , espitrar
 
Diccionari Castellà Català

descote

descote

masculí poc freqüent escote escot
 
Diccionari Castellà Català

descoyuntamiento

descoyuntamiento

masculí desconjuntament medicina de un hueso desconjuntament , dislocació f figuradament fastidio tedi , avorriment , fastig
 
Diccionari Castellà Català

descoyuntar


<title type="display">descoyuntar</title>

    verb transitiu
  1. desconjuntar.
  2. medicina [un hueso] desconjuntar, dislocar, luxar.
  3. [rendir] rendir, cansar, rebentar.
  4. poc freqüent [molestar] enfastidir, enfastijar.
  5. figuradament [deformar] tergiversar, deformar.
    6. verb pronominal
  6. medicina desconjuntar-se, dislocar-se, luxar-se. Descoyuntarse un hueso del brazo, dislocar-se un os del braç.
  7. figuradament [de risa] rebentar-se, partir-se, cargolar-se.

descoyuntar

verb transitiu desconjuntar medicina un hueso desconjuntar , dislocar , luxar rendir rendir , cansar , rebentar poc freqüent molestar enfastidir , enfastijar figuradament deformar tergiversar , deformar verb pronominal medicina desconjuntar-se , dislocar-se , luxar-se Descoyuntarse un hueso del brazo , dislocar-se un os del braç figuradament de risa rebentar-se , partir-se , cargolar-se
 
Diccionari Castellà Català

descoyunto

descoyunto

masculí descoyuntamiento
 
Diccionari Castellà Català

descrédito

descrédito

masculí descrèdit caer en descrédito caure en el descrèdit