Es mostren 58041 resultats

desgonzar

desgonzar

verb transitiu desengolfar
 
Diccionari Castellà Català

desgoznar

desgoznar

verb transitiu desgonzar
 
Diccionari Castellà Català

desgracia


<title type="display">desgracia</title>

    femení
  1. [suceso] desgràcia.
  2. [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort.
  3. [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f].
  4. [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria.
  5. caer en desgracia caure en desgràcia.
  6. desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido desgracias personales, en l'accident no hi ha hagut desgràcies personals.
  7. las desgracias nunca vienen solas una desgràcia no ve mai sola.
  8. para mayor desgracia i per més desgràcia.
  9. por desgracia per desgràcia, malauradament.

desgracia

femení suceso desgràcia suerte adversa desgràcia , dissort , mala sort pérdida de favor desgràcia , desfavor m o f torpeza poca traça , malaptesa , matusseria caer en desgracia caure en desgràcia desgracia personal víctima humana desgràcia personal En el accidente no ha habido desgracias personales , en l'accident no hi ha hagut desgràcies personals las desgracias nunca vienen solas una desgràcia no ve mai sola para mayor desgracia i per més desgràcia por desgracia per desgràcia , malauradament
 
Diccionari Castellà Català

desgraciadamente

desgraciadamente

adverbi desgraciadament
 
Diccionari Castellà Català

desgraciado
-da


<title type="display">desgraciado</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de desgraciar]
  2. [sin gracia] desgraciat -ada.
  3. [desvalido] desgraciat -ada.
  4. estar desgraciado ésser desencertat.
    5. masculí i femení
  5. [desvalido] desgraciat -ada. Socorrer a los desgraciados, socórrer els desgraciats.
  6. figuradament [apocado] beneitó -ona, infeliç, pobre diable m.
  7. figuradament [con menosprecio] desgraciat -ada, pelacanyes.

desgraciado
-da

adjectiu participio pasado de desgraciar sin gracia desgraciat -ada desvalido desgraciat -ada estar desgraciado ésser desencertat masculí i femení desvalido desgraciat -ada Socorrer a los desgraciados , socórrer els desgraciats figuradament apocado beneitó -ona , infeliç , pobre diable m figuradament con menosprecio desgraciat -ada , pelacanyes
 
Diccionari Castellà Català

desgraciar


<title type="display">desgraciar</title>

    verb transitiu
  1. [malograr] desgraciar.
  2. poc freqüent treure la gràcia. Esta arruga desgracia la chaqueta, aquesta arruga treu la gràcia a la jaqueta.
    3. verb pronominal
  3. [malograrse una persona] desgraciar-se, malmetre's.
  4. [un asunto, una cosa] malmetre's.
  5. poc freqüent [desavenirse] desavenir-se, enemistar-se.

desgraciar

verb transitiu malograr desgraciar poc freqüent treure la gràcia Esta arruga desgracia la chaqueta , aquesta arruga treu la gràcia a la jaqueta verb pronominal malograrse una persona desgraciar-se , malmetre's un asunto, una cosa malmetre's poc freqüent desavenirse desavenir-se , enemistar-se
 
Diccionari Castellà Català

desgramar

desgramar

verb transitiu desgramar
 
Diccionari Castellà Català

desgranador
-ra

desgranador
-ra

adjectiu desgranador -a femení máquina desgranadora , màquina de desgranar
 
Diccionari Castellà Català

desgranamiento

desgranamiento

masculí desgranament
 
Diccionari Castellà Català

desgranar


<title type="display">desgranar</title>

    verb transitiu
  1. agricultura [sacar el grano] esgranar, desgranar.
  2. [el algodón] desgranar.
  3. [la pólvora] tamisar.
  4. [un rosario] passar.
    5. verb pronominal
  5. esgranar-se, desgranar-se.
  6. [las cuentas de un collar] desenfilar-se.

desgranar

verb transitiu agricultura sacar el grano esgranar , desgranar el algodón desgranar la pólvora tamisar un rosario passar verb pronominal esgranar-se , desgranar-se las cuentas de un collar desenfilar-se