adjectiu desmesurat -ada. Avaricia desmedida, avarícia desmesurada.

verb pronominal [Se conjuga como: pedir] poc freqüent [excederse] passar de la ratlla, excedir-se, descompassar-se, descordar-se, extralimitar-se.

adjectiu
1. [enclenque] desnerit -ida, neulit -ida, renoc -a.
2. [una planta, un fruto] rebordonit -da, rebordeït -ïda.

verb transitiu
1. poc freqüent [estropear] espatllar, deteriorar, fer malbé.
verb intransitiu
2. [desmedrarse] decandir-se pron, candir-se pron, neulir-se pron.
3. [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. Sus negocios han desmedrado mucho, els seus negocis han decaigut molt.
verb pronominal
4. decandir-se, candir-se, neulir-se.
5. [una planta, un fruto] rebordonir-se, rebordeir-se.

masculí
1. deterioració f.
2. [decaimiento] decaïment, pèrdua f.
3. [de una persona] decandiment, candiment, neuliment.
4. [de una planta, fruto] rebordoniment, rebordeïment.

femení desmejoramiento.

adjectiu desmillorat -ada.

masculí
1. desmillorament.
2. [de salud] desmillorament, afebliment.

verb transitiu
1. [menoscabar] desmillorar, deteriorar.
verb intransitiu
2. empitjorar.
verb pronominal
3. desmillorar-se, deteriorar-se.

adjectiu [participio pasado de desmelenar] escabellat -ada.