verb transitiu
1. [quitar los piojos] espollar, despollissar, esplugar.
2. figuradament i familiarment treure de la misèria.

masculí [desquite] revenja f.

adjectiu i masculí i femení
1. despistat -ada, distret -a, desorientat -ada. Una chica muy despistada, una noia molt despistada.
2. hacerse el despistado fer l'orni (o el desentès).

verb transitiu
1. despistar, desorientar, desconcertar. Los ladrones han conseguido despistar a la policía, els lladres han aconseguit de despistar la policia.
2. figuradament despistar, desorientar, desconcertar. Una pregunta hecha para despistar, una pregunta feta per despistar.
verb pronominal
3. [extraviarse] despistar-se, perdre's.
4. figuradament despistar-se, desorientar-se, desconcertar-se. Se despistó con su respuesta, es despistà amb la seva resposta.

masculí
1. despistament, desorientació f, confusió f.
2. distracció f. ¡Vaya un despiste!, quina distracció!

masculí [disgusto] desplaer, desplaença f.


Vegeu també:
desplacer²

verb transitiu [Se conjuga como: envejecer] [disgustar] desplaure.


Vegeu també:
desplacer¹

femení agricultura desplantació, desplantada.

verb transitiu
1. agricultura desplantar.
2. construcció desplomar.
verb pronominal
3. construcció desplomar-se.

masculí
1. [en danza] mala positura f.
2. [exabrupto] exabrupte.
3. [descaro] descaradura f, desvergonyiment, barra f, insolència f.
4. [jactancia] jactància f, vanaglòria f.