Es mostren 58041 resultats

desván

desván

 

desvanecedor
-ra

desvanecedor
-ra

 

desvanecer


<title type="display">desvanecer</title>

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. esvair, dissipar.
  2. [colores] atenuar, degradar, esmorteir.
  3. figuradament [sospechas, dudas] esvair, dissipar.
  4. figuradament i poc freqüent [envanecer] envanir.
  5. verb pronominal
  6. [disiparse] esvair-se, dissipar-se, esvanir-se.
  7. [desmayarse] esvanir-se, acubar-se, esvair-se, desmaiar-se.
  8. [colores] empal·lidir intr, esblaimar-se, esblanqueir-se.
  9. figuradament esborrar-se, esvair-se. Sus recuerdos se desvanecen, els seus records s'esborren.
  10. figuradament i poc freqüent [envanecerse] envanir-se, inflar-se.

desvanecer

 

desvanecidamente

desvanecidamente

 

desvanecimiento


<title type="display">desvanecimiento</title>

    masculí
  1. esvaïment, dissipació f.
  2. [de los colores] atenuació f, esmorteïment.
  3. [de sospechas, dudas] esvaïment, dissipació f.
  4. [síncope] esvaniment, acubament, basca f, desmai.
  5. figuradament i poc freqüent [presunción] vanitat f, fums pl.

desvanecimiento

 

desvarar

desvarar

 

desvariar

desvariar

 

desvarío


<title type="display">desvarío</title>

    masculí
  1. desvari, desvariejament, deliri.
  2. figuradament [desatino] disbarat, atzagaiada f, desvari, poca-soltada f.
  3. figuradament [monstruosidad] monstruositat f.
  4. figuradament [capricho] capritx, caprici. Los desvaríos del destino, els capricis del destí.

desvarío

 

desvastigar

desvastigar

 

desvedar

desvedar