Es mostren 58041 resultats

disparadero

disparadero

masculí disparador poner a alguien en el disparadero familiarment fer perdre a algú els estreps
 
Diccionari Castellà Català

disparado
-da


<title type="display">disparado</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de disparar]
  2. estar disparado familiarment no parar, no estar mai quiet, ésser un belluguet.
  3. salir disparado figuradament [salir corriendo] sortir disparat (o com un llamp, o com una bala).
  4. salir disparado figuradament [salir proyectado] sortir disparat.
    5. verb pronominal
  5. [un arma de fuego] disparar-se.
  6. [un caballo] desbocar-se.
  7. [un muelle] afluixar-se, amollar-se.
  8. [un coche, un motor, etc] embalar-se.
  9. figuradament [descomponerse] perdre el control de si mateix (o els estreps, o la serenitat).

disparado
-da

adjectiu participio pasado de disparar estar disparado familiarment no parar , no estar mai quiet , ésser un belluguet salir disparado figuradament salir corriendo sortir disparat o com un llamp, o com una bala salir disparado figuradament salir proyectado sortir disparat verb pronominal un arma de fuego disparar-se un caballo desbocar-se un muelle afluixar-se , amollar-se un coche, un motor, etc embalar-se figuradament descomponerse perdre el control de si mateix o els estreps, o la serenitat
 
Diccionari Castellà Català

disparador


<title type="display">disparador</title>

    masculí
  1. [el que dispara] tirador.
  2. [en las armas] disparador, gallet.
  3. [de cámara fotográfica] disparador.
  4. [de reloj] escapament.
  5. poner a uno en el disparador figuradament, familiarment i poc freqüent burxar algú, treure algú de polleguera.

disparador

masculí el que dispara tirador en las armas disparador , gallet de cámara fotográfica disparador de reloj escapament poner a uno en el disparador figuradament , familiarment i poc freqüent burxar algú , treure algú de polleguera
 
Diccionari Castellà Català

disparar


<title type="display">disparar</title>

    verb transitiu
  1. disparar. Disparar un fusil, disparar un fusell.
  2. [un proyectil, la carga] disparar, engegar, amollar. Le disparó un tiro, li disparà un tret.
  3. tirar, disparar. Disparar a un fugitivo, tirar (o disparar) a un fugitiu.
  4. [arrojar] llançar.
  5. [flecha] tirar, llançar, disparar.
  6. esports [el balón] xutar.
    7. verb intransitiu
  7. disparar, fer foc, tirar. Cogió su fusil y disparó, va agafar el seu fusell i disparà.
  8. figuradament [decir o hacer tonterías] desvariejar.
  9. americanisme disparar-se pron, engegar-se pron.
    10. verb pronominal
  10. disparar-se. La escopeta se disparó de repente, l'escopeta es disparà de sobte.
  11. [ponerse en marcha] disparar-se.
  12. figuradament [descomponerse] disparar-se.

disparar

verb transitiu disparar Disparar un fusil , disparar un fusell un proyectil, la carga disparar , engegar , amollar Le disparó un tiro , li disparà un tret tirar , disparar Disparar a un fugitivo , tirar o disparar a un fugitiu arrojar llançar flecha tirar , llançar , disparar esports el balón xutar verb intransitiu disparar , fer foc , tirar Cogió su fusil y disparó , va agafar el seu fusell i disparà figuradament decir o hacer tonterías desvariejar americanisme disparar-se pron , engegar-se pron verb pronominal disparar-se La escopeta se disparó de repente , l'…
 
Diccionari Castellà Català

disparatadamente

disparatadamente

adverbi desbaratadament
 
Diccionari Castellà Català

disparatado
-da

disparatado
-da

adjectiu absurd -a , desenraonat -ada inconexo desbaratat -ada
 
Diccionari Castellà Català

disparatar

disparatar

verb intransitiu dir o fer disbarats , bestiejar
 
Diccionari Castellà Català

disparate


<title type="display">disparate</title>

    masculí
  1. disbarat. Es un disparate querer salir con esta lluvia, és un disbarat (de) voler sortir amb aquesta pluja.
  2. disbarat, bestiesa f. Soltar disparates, dir bestieses.
  3. ¡qué disparate! [¡qué tontería!] quin disbarat!, quina bestiesa!
  4. ¡qué disparate! [¡qué barbaridad!] quina barrabassada!, quina barbaritat!

disparate

masculí disbarat Es un disparate querer salir con esta lluvia , és un disbarat de voler sortir amb aquesta pluja disbarat , bestiesa f Soltar disparates , dir bestieses qué disparate qué tontería quin disbarat , quina bestiesa qué disparate qué barbaridad quina barrabassada , quina barbaritat
 
Diccionari Castellà Català

disparatorio

disparatorio

masculí colección de disparates munt de disbarats
 
Diccionari Castellà Català

disparejo
-ja

disparejo
-ja

adjectiu dispar , diferent , dissemblant