Es mostren 58041 resultats

aimara

aimara

adjectiu i masculí i femení raza andina aimara
 
Diccionari Castellà Català

aindiado
-da

aindiado
-da

adjectiu americanisme d'aspecte indi
 
Diccionari Castellà Català

airado
-da


<title type="display">airado</title>

    adjectiu
  1. irat -ada, irritat -ada, irós -osa. Salió airado de la habitación, sortí irat de la cambra.
  2. [vida] mal -a, lleuger -a. Mujer de vida airada, dona de mala vida, dona de vida lleugera.

airado
-da

adjectiu irat -ada , irritat -ada , irós -osa Salió airado de la habitación , sortí irat de la cambra vida mal -a , lleuger -a Mujer de vida airada , dona de mala vida, dona de vida lleugera
 
Diccionari Castellà Català

airar

airar

verb transitiu aïrar , irritar , enfurir
 
Diccionari Castellà Català

aire


<title type="display">aire</title>

    masculí
  1. [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat.
  2. plural aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire.
  3. aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire.
  4. aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa.
  5. [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret.
  6. música aire, moviment.
  7. música [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs.
  8. figuradament [garbo] aire.
  9. [del caballo] pas.
  10. americanisme ballet, dansa f [folklòrica].
  11. americanisme zoologia [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó.
  12. aire acondicionado aire condicionat.
  13. aire colado [viento] celistre, aire acanalat.
  14. aire comprimido aire comprimit.
  15. aire de suficiencia figuradament aires de suficiència.
  16. al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire).
  17. al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire.
  18. azotar el aire figuradament donar cops a l'aire.
  19. cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires.
  20. cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents.
  21. cogerlas (o matarlas) en el aire familiarment [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol.
  22. con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire.
  23. dar aire [abanicar] fer vent (o aire).
  24. dar aire figuradament [dinero] dissipar, menjar-se.
  25. darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina).
  26. darse aire poc freqüent [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa).
  27. darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de.
  28. darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb.
  29. de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat.
  30. dejar en el aire figuradament deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent).
  31. de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor.
  32. echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca.
  33. echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire).
  34. en el aire en suspens, sense resoldre.
  35. estar en el aire [radio, televisión] estar en antena.
  36. exponer al aire exposar a l'aire.
  37. hacer aire fer vent (o aire).
  38. herir el aire fendre l'aire.
  39. lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat.
  40. lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial.
  41. llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú.
  42. mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel.
  43. mudarse el aire figuradament i poc freqüent [cambiar la suerte] girar-se la truita.
  44. ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací?
  45. quedar (o quedarse) en el aire figuradament [una pregunta] restar en suspens, restar pendent.
  46. ser aire figuradament ésser un buf.
  47. tener aires de... tenir aires de...
  48. tomar el aire [pasearse] escampar la boira.
  49. vivir del aire figuradament [vivir con poco] viure de l'aire del cel.

aire

masculí fluido aire Aire húmedo, seco, saturado , aire humit, sec, saturat plural aire sing El avión vuela por los aires , l'avió vola per l'aire aire , vent Hace mucho aire , fa molt d'aire aire , vent Dar aire con un fuelle , fer aire amb una manxa aspecto aire , semblant , posat Miraba con aire distraído , mirava amb aire distret música aire , moviment música canción aire Aires montañeses , aires muntanyencs figuradament garbo aire del caballo pas americanisme ballet , dansa f folklòrica americanisme zoologia Solenodon paradoxus mena de teixó aire acondicionado…
 
Diccionari Castellà Català

aire-aire

aire-aire

adjectiu invariable misil aire-aire
 
Diccionari Castellà Català

aire-tierra

aire-tierra

adjectiu invariable misil aire-terra
 
Diccionari Castellà Català

aireación

aireación

femení aireig m
 
Diccionari Castellà Català

aireado
-da

aireado
-da

adjectiu ventilado airejat -ada , airejós -osa
 
Diccionari Castellà Català

airear


<title type="display">airear</title>

    verb transitiu
  1. [orear] airejar, orejar.
  2. figuradament [dar publicidad] esventar, esbombar.
    3. verb pronominal
  3. airejar-se. Sal, que en la calle te airearás, surt, que al carrer t'airejaràs.
  4. [resfriarse] agafar un cop d'aire.

airear

verb transitiu orear airejar , orejar figuradament dar publicidad esventar , esbombar verb pronominal airejar-se Sal, que en la calle te airearás , surt, que al carrer t'airejaràs resfriarse agafar un cop d'aire