Es mostren 58041 resultats

encapotar


<title type="display">encapotar</title>

    verb transitiu
  1. encapotar.
    2. verb pronominal
  2. encapotar-se.
  3. [el cielo] encapotar-se.
  4. figuradament i poc freqüent [mostrar descontento] enfurrunyar-se.
  5. [el caballo] acotar-se.

encapotar

verb transitiu encapotar verb pronominal encapotar-se el cielo encapotar-se figuradament i poc freqüent mostrar descontento enfurrunyar-se el caballo acotar-se
 
Diccionari Castellà Català

encaprichamiento

encaprichamiento

masculí encaterinament , enamoriscament capricho capritx , caprici
 
Diccionari Castellà Català

encapricharse

encapricharse

verb pronominal emperrarse encapritxar-se , encaterinar-se familiarment enamorarse encapritxar-se , enamoriscar-se , encaterinar-se
 
Diccionari Castellà Català

encapuchar

encapuchar

verb transitiu encaputxar , encapullar verb pronominal encaputxar-se , encapullar-se
 
Diccionari Castellà Català

encapuzar

encapuzar

verb transitiu i pronominal encapuchar
 
Diccionari Castellà Català

encarado
-da

encarado
-da

adjectiu participio pasado de encarar bien encarado bien carado bencarat -ada mal encarado mal carado malcarat -ada
 
Diccionari Castellà Català

encaramar


<title type="display">encaramar</title>

    verb transitiu
  1. encimbellar, enfilar.
  2. figuradament [ascender de categoría] encimbellar, pujar (o fer pujar).
  3. americanisme [abochornar] enrogir.
    4. verb pronominal
  4. [subir] encimbellar-se, enfilar-se. Los encontré encaramados a los árboles, els vaig trobar enfilats pels arbres.
  5. figuradament [alcanzar un puesto elevado] pujar intr.
  6. americanisme [avergonzarse] enrojolar-se, ruboritzar-se.

encaramar

verb transitiu encimbellar , enfilar figuradament ascender de categoría encimbellar , pujar o fer pujar americanisme abochornar enrogir verb pronominal subir encimbellar-se , enfilar-se Los encontré encaramados a los árboles , els vaig trobar enfilats pels arbres figuradament alcanzar un puesto elevado pujar intr americanisme avergonzarse enrojolar-se , ruboritzar-se
 
Diccionari Castellà Català

encaramiento

encaramiento

masculí de personas encarament , acarament de una dificultad encarament
 
Diccionari Castellà Català

encarar


<title type="display">encarar</title>

    verb transitiu
  1. encarar.
  2. [un arma] encarar, apuntar.
  3. [dos personas] encarar, acarar.
  4. americanisme [considerar] considerar.
    5. verb pronominal
  5. encarar-se. Encararse con las dificultades, encarar-se amb les dificultats.
  6. [dos personas] encarar-se, enfrontar-se.
  7. encararse con uno encarar-se amb algú.

encarar

verb transitiu encarar un arma encarar , apuntar dos personas encarar , acarar americanisme considerar considerar verb pronominal encarar-se Encararse con las dificultades , encarar-se amb les dificultats dos personas encarar-se , enfrontar-se encararse con uno encarar-se amb algú
 
Diccionari Castellà Català

encarcelación

encarcelación

femení poc freqüent encarcelamiento