<title type="display">Encarnación</title>
nom propi femení Encarnació.
Es mostren 58041 resultats
encarnación
<title type="display">encarnación</title>
-
femení
- encarnació.
- [de Dios] encarnació.
- figuradament encarnació. Es la encarnación de la avaricia, és l'encarnació de l'avarícia.
- [pintura y escultura] carnació.
encarnación
femení encarnació de Dios encarnació figuradament encarnació Es la encarnación de la avaricia , és l'encarnació de l'avarícia pintura y escultura carnació
encarnado
-da
<title type="display">encarnado</title>
-
adjectiu
- [participio pasado de encarnar]
- [revestido de forma corporal] encarnat -ada. El ángel encarnado, l'àngel encarnat.
- cristianisme encarnat. El hijo de Dios encarnado, el fill de Déu encarnat. adjectiu i masculí
- [color de carne] encarnat -ada. masculí
- vermell, roig.
encarnado
-da
adjectiu participio pasado de encarnar revestido de forma corporal encarnat -ada El ángel encarnado , l'àngel encarnat cristianisme encarnat El hijo de Dios encarnado , el fill de Déu encarnat adjectiu i masculí color de carne encarnat -ada masculí vermell , roig
encarnadura
<title type="display">encarnadura</title>
-
femení
- [herida] carnadura, encarnadura.
- [del perro de caza] aferrissament m.
- buena (o mala) encarnadura bona (o mala) carnadura.
encarnadura
femení herida carnadura , encarnadura del perro de caza aferrissament m buena o mala encarnadura bona o mala carnadura
encarnamiento
<title type="display">encarnamiento</title>
masculí medicina encarnament.
encarnamiento
masculí medicina encarnament
encarnar
<title type="display">encarnar</title>
-
verb intransitiu
- [el Verbo Divino] encarnar-se pron.
- medicina [uñas, etc] encarnar.
- medicina [cicatrizarse] cicatritzar-se pron, encarnar ant, posar carn nova.
- [el perro] aferrissar-se pron, acarnissar-se pron. verb transitiu
- encarnar. Lutero encarna el espíritu de la Reforma, Luter encarna l'esperit de la Reforma.
- [al perro] donar (o llançar) la presa a.
- [colocar el cebo en los anzuelos] esquerar.
- art [en pintura] encarnar. verb pronominal
- [los perros] aferrissar-se, acarnissar-se.
- figuradament [mezclarse] ajuntar-se, unir-se.
encarnar
verb intransitiu el Verbo Divino encarnar-se pron medicina uñas, etc encarnar medicina cicatrizarse cicatritzar-se pron , encarnar ant , posar carn nova el perro aferrissar-se pron , acarnissar-se pron verb transitiu encarnar Lutero encarna el espíritu de la Reforma , Luter encarna l'esperit de la Reforma al perro donar o llançar la presa a colocar el cebo en los anzuelos esquerar art en pintura encarnar verb pronominal los perros aferrissar-se , acarnissar-se figuradament mezclarse ajuntar-se , unir-se
encarnativo
-va
<title type="display">encarnativo</title>
adjectiu [cicatrizante] cicatritzant, encarnatiu -iva ant.
encarnativo
-va
adjectiu cicatrizante cicatritzant , encarnatiu -iva ant
encarnecer
<title type="display">encarnecer</title>
verb intransitiu [Se conjuga como: envejecer] [engordar] engreixar, engrossir-se pron.
encarnecer
verb intransitiu Se conjuga como envejecer engordar engreixar , engrossir-se pron
encarnizadamente
<title type="display">encarnizadamente</title>
-
adverbi
- [en la lucha] aferrissadament, acarnissadament.
- [con saña] cruelment, salvatgement.
encarnizadamente
adverbi en la lucha aferrissadament , acarnissadament con saña cruelment , salvatgement
encarnizado
-da
<title type="display">encarnizado</title>
-
adjectiu
- [batalla] aferrissat -ada, acarnissat -ada.
- [ensañado] cruel, salvatge, sanguinari -ària.
- poc freqüent [los ojos] sanguinolent -a.
encarnizado
-da
adjectiu batalla aferrissat -ada , acarnissat -ada ensañado cruel , salvatge , sanguinari -ària poc freqüent los ojos sanguinolent -a