verb intransitiu [Se conjuga como: acordar] [una gallina] allocar-se pron, aclocar-se pron.

verb intransitiu [Se conjuga como: envejecer] enclocar.

verb transitiu
1. [empollar] covar.
verb pronominal
2. [enclocarse] allocar-se, aclocar-se.

adjectiu
1. [metal] amb coure, amb mescla de coure.
2. [color] de coure, d'aram.

verb transitiu familiarment [fastidiar] fastiguejar, molestar, empipar, treure de polleguera.

masculí tecnologia [para el hormigón] encofrat.

verb transitiu tecnologia [hormigón] encofrar.

verb transitiu
1. [estrechar] encongir. El agua caliente encoge la lana, l'aigua calenta encongeix la llana.
2. [contraer] arronsar, encongir.
verb intransitiu
3. [tela] encongir-se pron. Esta ropa no encoge, aquesta roba no s'encongeix.
verb pronominal
4. [estrecharse] encongir-se.
5. [contraerse] arronsar-se, encongir-se. Encogerse de hombros, arronsar-se d'espatlles.
6. figuradament encongir-se. Se me encoge el corazón, se m'encongeix el cor.
7. [apocarse] arronsar-se, encongir-se, acovardir-se.

adjectiu
1. [participio pasado de encoger]
2. figuradament [poco expansivo] encongit -ida.
3. figuradament encongit -ida. Tener el corazón encogido, tenir el cor encongit.

masculí
1. [de una tela] encongiment.
2. [de los labios] contracció f.
3. [timidez] encongiment.
4. [del cuerpo] arronsament, encongiment. Encogimiento de hombros, arronsament d'espatlles.