Es mostren 58041 resultats

enfoque

enfoque

masculí enfocament
 
Diccionari Castellà Català

enfosado

enfosado

masculí veterinària meteorisme
 
Diccionari Castellà Català

enfoscar


<title type="display">enfoscar</title>

    verb transitiu construcció
  1. [una pared] esquerdejar.
  2. [enlucir] adreçar.
    3. verb pronominal
  3. [ponerse ceñudo] emmurriar-se.
  4. poc freqüent [enfrascarse] embrancar-se.
  5. [el cielo] ennuvolar-se, tapar-se.

enfoscar

verb transitiu construcció una pared esquerdejar enlucir adreçar verb pronominal ponerse ceñudo emmurriar-se poc freqüent enfrascarse embrancar-se el cielo ennuvolar-se , tapar-se
 
Diccionari Castellà Català

enfrailar

enfrailar

verb transitiu fer frare verb pronominal fer-se frare
 
Diccionari Castellà Català

enfrascamiento

enfrascamiento

masculí figuradament absorció f , abstracció f
 
Diccionari Castellà Català

enfrascar

enfrascar

verb transitiu embotellar flascons verb pronominal embardissar-se figuradament en una ocupación embrancar-se
 
Diccionari Castellà Català

enfrenar

enfrenar

verb transitiu poner la brida enfrenar domar un caballo ensinistrar detener un caballo aturar figuradament reprimir enfrenar
 
Diccionari Castellà Català

enfrentamiento

enfrentamiento

masculí enfrontament , afrontament
 
Diccionari Castellà Català

enfrentar


<title type="display">enfrentar</title>

    verb transitiu
  1. [un peligro, adversidades, etc] afrontar, enfrontar.
  2. [poner frente a frente] afrontar, enfrontar.
  3. [oponer] afrontar, enfrontar, acarar, encarar, oposar.
    4. verb intransitiu
  4. poc freqüent afrontar, confrontar, ésser davant per davant.
    5. verb pronominal
  5. enfrontar-se. Los dos ejércitos se enfrentaron, els dos exèrcits s'enfrontaren.
  6. esports enfrontar-se.
  7. encarar-se, afrontar tr, fer cara. Enfrentarse a las dificultades, encarar-se amb (o afrontar, o fer cara a) les dificultats.

enfrentar

verb transitiu un peligro, adversidades, etc afrontar , enfrontar poner frente a frente afrontar , enfrontar oponer afrontar , enfrontar , acarar , encarar , oposar verb intransitiu poc freqüent afrontar , confrontar , ésser davant per davant verb pronominal enfrontar-se Los dos ejércitos se enfrentaron , els dos exèrcits s'enfrontaren esports enfrontar-se encarar-se , afrontar tr , fer cara Enfrentarse a las dificultades , encarar-se amb o afrontar, o fer cara a les dificultats
 
Diccionari Castellà Català

enfrente


<title type="display">enfrente</title>

    adverbi
  1. davant, al davant. Enfrente de mí, allà davant meu. Allí enfrente, allà davant.
  2. en contra. Tiene a todo el mundo enfrente, té tothom en contra.
  3. enfrente de davant de, davant per davant de, enfront de.
  4. enfrente de mí, de ti, de sí davant meu, teu, seu.

enfrente

adverbi davant , al davant Enfrente de mí , allà davant meu Allí enfrente , allà davant en contra Tiene a todo el mundo enfrente , té tothom en contra enfrente de davant de , davant per davant de , enfront de enfrente de mí, de ti, de sí davant meu, teu, seu