Es mostren 58041 resultats

alborga

alborga

femení alpargata espardenya
 
Diccionari Castellà Català

alborno

alborno

masculí botànica albura albeca f , albenc
 
Diccionari Castellà Català

albornoz

albornoz

masculí de los moros barnús para el baño barnús tela burell , burata f
 
Diccionari Castellà Català

alboronía

alboronía

femení guiso samfaina
 
Diccionari Castellà Català

alboroque

alboroque

masculí convite àpat , bauxa f , xeflis
 
Diccionari Castellà Català

alborotadizo
-za

alborotadizo
-za

adjectiu excitable esveradís -issa
 
Diccionari Castellà Català

alborotado
-da

alborotado
-da

adjectiu esvalotat -ada , esverat -ada el mar esvalotat -ada , agitat -ada , mogut -uda
 
Diccionari Castellà Català

alborotador
-ra


<title type="display">alborotador</title>

    adjectiu
  1. esvalotador -a. Es una clase de niños muy alborotadores, és una classe de nens molt esvalotadors.
  2. avalotador -a. Un grupo, un partido alborotador, un grup, un partit avalotador.
    3. masculí i femení
  3. avalotador -a, agitador -a. Son alborotadores profesionales, són avalotadors professionals.
  4. [en un colegio] esvalotador -a, tabolaire, renouer -a.

alborotador
-ra

adjectiu esvalotador -a Es una clase de niños muy alborotadores , és una classe de nens molt esvalotadors avalotador -a Un grupo, un partido alborotador , un grup, un partit avalotador masculí i femení avalotador -a , agitador -a Son alborotadores profesionales , són avalotadors professionals en un colegio esvalotador -a , tabolaire , renouer -a
 
Diccionari Castellà Català

alborotar


<title type="display">alborotar</title>

    verb intransitiu
  1. [meter jaleo] esvalotar, fer tabola (o barrila).
  2. [meter escándalo] armar escàndol, fer mullader.
  3. [levantar vocerío] esvalotar, moure esvalot (o soroll), fer renou.
    4. verb transitiu
  4. [amotinar] avalotar, arremorar, amotinar.
  5. [causar excitación] esvalotar, excitar.
  6. esbarriar, desordenar. Alguien ha tocado mis cosas y lo ha alborotado todo, algú ha tocat les meves coses i ho ha esbarriat tot.
  7. [cascabelear] fer somiar truites.
  8. alborotar el gallinero (o el cotarro) esvalotar (o esverar) el galliner.
    9. verb pronominal
  9. [amotinarse] avalotar-se, arremorar-se.
  10. [excitarse] esvalotar-se. Los niños se alborotan, els nens s'esvaloten.
  11. [el mar] esvalotar-se.
  12. [hacerse ilusiones] il·lusionar-se, somiar truites.

alborotar

verb intransitiu meter jaleo esvalotar , fer tabola o barrila meter escándalo armar escàndol , fer mullader levantar vocerío esvalotar , moure esvalot o soroll , fer renou verb transitiu amotinar avalotar , arremorar , amotinar causar excitación esvalotar , excitar esbarriar , desordenar Alguien ha tocado mis cosas y lo ha alborotado todo , algú ha tocat les meves coses i ho ha esbarriat tot cascabelear fer somiar truites alborotar el gallinero o el cotarro esvalotar o esverar el galliner verb pronominal amotinarse avalotar-se , arremorar-se excitarse esvalotar-…
 
Diccionari Castellà Català

alboroto


<title type="display">alboroto</title>

    masculí
  1. [griterío] esvalot, xivarri, cridòria f.
  2. [motín] avalot, tumult, motí.
  3. [desorden] desori, desgavell, enrenou.
  4. [sobresalto] ensurt, sobresalt.
  5. plural americanisme rosetes [de blat de moro] f, crispetes.
  6. alborotos públicos avalots, desordres, rebomboris.

alboroto

masculí griterío esvalot , xivarri , cridòria f motín avalot , tumult , motí desorden desori , desgavell , enrenou sobresalto ensurt , sobresalt plural americanisme rosetes de blat de moro f , crispetes alborotos públicos avalots , desordres , rebomboris