adjectiu
1. [conveniente] expedient.
masculí
2. [medio] expedient. Un expediente ingenioso, un expedient enginyós.
3. dret expedient.
4. [policial, académico, etc] expedient.
5. cubrir el expediente salvar les aparences, sortir del pas.
6. formar expediente formar expedient.
7. instruir un expediente instruir un expedient.

masculí
1. tramitació d'un expedient f.
2. lentitud d'un procés f.

verb transitiu [Se conjuga como: pedir]
1. [enviar] expedir.
2. dret expedir. Expedir un certificado, expedir un certificat.
3. [dar curso] expedir.
4. figuradament fer expeditivament.

adverbi expeditament.

adjectiu expeditiu -iva.

adjectiu
1. expedit -a. Dejar la carretera expedita, deixar la carretera expedita.
2. [ágil] expedit -a.

adjectiu que espel·leix.

verb transitiu
1. expel·lir, expulsar, treure.
2. medicina expel·lir. Expeler sangre por la uretra, expel·lir sang per la uretra.

masculí i femení
1. expenedor -a.
2. [de moneda falsa] expenedor -a.

femení expenedoria. Expendeduría de tabaco, de sellos, expenedoria de tabac, de segells.