Es mostren 58041 resultats

extraversión

extraversión

femení extraversió
 
Diccionari Castellà Català

extravertido
-da

extravertido
-da

adjectiu extravertit -ida
 
Diccionari Castellà Català

extraviado
-da


<title type="display">extraviado</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de extraviar]
  2. [perdido] extraviat -ada, perdut -uda.
  3. figuradament [de mala vida] perdut -uda, esgarriat -ada.
  4. figuradament [lugar] retirat -ada, solitari -ària.
  5. figuradament [ojos, mirada] perdut -uda. Mirada extraviada, mirada perduda.

extraviado
-da

adjectiu participio pasado de extraviar perdido extraviat -ada , perdut -uda figuradament de mala vida perdut -uda , esgarriat -ada figuradament lugar retirat -ada , solitari -ària figuradament ojos, mirada perdut -uda Mirada extraviada , mirada perduda
 
Diccionari Castellà Català

extraviar


<title type="display">extraviar</title>

    [Se conjuga como: desviar] verb transitiu
  1. [desorientar] extraviar.
  2. perdre. Me han extraviado el informe, m'han perdut l'informe.
    3. verb pronominal
  3. extraviar-se. Nos extraviamos por el bosque, ens vam extraviar pel bosc.
  4. [una cosa] extraviar-se.
  5. figuradament [la mirada] perdre's.
  6. figuradament [llevar mala vida] extraviar-se, esgarriar-se, perdre's, desencaminar-se.
  7. [equivocarse] extraviar-se, equivocar-se.
  8. [la razón] embogir-se, enfollir-se.

extraviar

Se conjuga como desviar verb transitiu desorientar extraviar perdre Me han extraviado el informe , m'han perdut l'informe verb pronominal extraviar-se Nos extraviamos por el bosque , ens vam extraviar pel bosc una cosa extraviar-se figuradament la mirada perdre's figuradament llevar mala vida extraviar-se , esgarriar-se , perdre's , desencaminar-se equivocarse extraviar-se , equivocar-se la razón embogir-se , enfollir-se
 
Diccionari Castellà Català

extravío


<title type="display">extravío</title>

    masculí
  1. pèrdua f, extraviament.
  2. figuradament [de conducta] esgarriament, desviació f, desviament. Los extravíos de los hijos, els esgarriaments dels fills.
  3. figuradament [de las costumbres] desordre.

extravío

masculí pèrdua f , extraviament figuradament de conducta esgarriament , desviació f , desviament Los extravíos de los hijos , els esgarriaments dels fills figuradament de las costumbres desordre
 
Diccionari Castellà Català

extremadamente

extremadamente

adverbi extremadament
 
Diccionari Castellà Català

Extremadura

Extremadura

nom propi femení geografia Extremadura de Portugal Estremadura
 
Diccionari Castellà Català

extremar


<title type="display">extremar</title>

    verb transitiu
  1. extremar. Extremar el rigor, extremar el rigor. Extremar la amabilidad, extremar l'amabilitat.
  2. extremar, reforçar. Extremar la vigilancia, extremar la vigilància.
    3. verb pronominal
  3. [esmerarse] extremar-se.

extremar

verb transitiu extremar Extremar el rigor , extremar el rigor Extremar la amabilidad , extremar l'amabilitat extremar , reforçar Extremar la vigilancia , extremar la vigilància verb pronominal esmerarse extremar-se
 
Diccionari Castellà Català

extremaunción

extremaunción

femení cristianisme extremunció , unció dels malalts
 
Diccionari Castellà Català

extremeño
-ña

extremeño
-ña

adjectiu i masculí i femení extremeny -a