adjectiu habitable.

femení
1. [acción de habitar] habitació.
2. habitació, cambra. El piso tiene tres habitaciones, el pis té tres habitacions.
3. [cuarto de dormir] habitació, cambra, dormitori m.
4. biologia biòtop m, habitació.

masculí habitacle.

masculí i femení habitant. Barcelona tiene más de un millón de habitantes, Barcelona té més d'un milió d'habitants.

verb transitiu
1. habitar. El oso blanco habita las regiones polares, l'os blanc habita les regions polars.
verb intransitiu
2. habitar. Los salvajes habitan en cabañas, els salvatges habiten en cabanes.

masculí hàbitat.

masculí
1. [vestido] hàbit.
2. [costumbre] habitud f, hàbit, costum. Es una persona de buenos hábitos, és una persona de bons hàbits.
3. [de los religiosos] hàbit.
4. ahorcar (o colgar) los hábitos figuradament i familiarment penjar els hàbits.
5. el hábito no hace al monje figuradament l'hàbit no fa el monjo.
6. tomar el hábito rebre (o prendre) l'hàbit.

femení
1. [acción y efecto de habituarse] habituació.
2. [a un medicamento] habituació.

adjectiu habitual.

adverbi habitualment.