Diccionari - es_ca | diccionari.cat

Es mostren 58041 resultats

impoluto

-ta

<title type="display">impoluto</title>

adjectiu impol·lut -a.

imponderabilidad

<title type="display">imponderabilidad</title>

femení imponderabilitat.

imponderable

<title type="display">imponderable</title>

adjectiu i masculí imponderable.

imponedor

-ra

<title type="display">imponedor</title>

adjectiu [que impone] imposant.

imponente

<title type="display">imponente</title>

adjectiu

[que impone] imponent, imposant.
familiarment imponent, imposant, fantàstic -a, sensacional, extraordinari -ària. Un paisaje imponente, un paisatge imponent.

adjectiu

masculí i femení

[que impone dinero] imposant.

adjectiu que impone imponent , imposant familiarment imponent , imposant , fantàstic -a , sensacional , extraordinari -ària Un paisaje imponente , un paisatge imponent adjectiu i masculí i femení que impone dinero imposant

imponer

<title type="display">imponer</title>

Se conjuga como:

verb transitiu

imposar. El obispo impuso las manos sobre el ordenando, el bisbe imposà les mans sobre l'ordenand.
[instruir] imposar, instruir. Imponer a alguien en gramática, imposar algú en gramàtica.
[dinero] imposar.
arts gràfiques imposar.
figuradament [el respeto, el temor] imposar.
figuradament [atribuir la responsabilidad] imposar, imputar.
figuradament imposar, conferir. Imponer un cargo, imposar un càrrec.

verb intransitiu

figuradament imposar intr [o tr]. Aquellas montañas imponen, aquelles muntanyes imposen (o m'imposen).

verb pronominal

imposar-se. Se ha impuesto levantarse cada mañana a las seis, s'ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.
[ser necesario] imposar-se, ésser obligat. Ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie, davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu.
[hacerse obedecer] imposar-se. Necesitamos a alguien que sepa imponerse, necessitem algú que se sàpiga imposar.
[prevalecer] imposar-se. Se impone por su inteligencia, s'imposa per la seva intel·ligència.
[informarse, instruirse] instruir-se. Imponerse en gramática, instruir-se en gramàtica.

imponer

Se conjuga como poner verb transitiu imposar El obispo impuso las manos sobre el ordenando , el bisbe imposà les mans sobre l'ordenand instruir imposar , instruir Imponer a alguien en gramática , imposar algú en gramàtica dinero imposar arts gràfiques imposar figuradament el respeto, el temor imposar figuradament atribuir la responsabilidad imposar , imputar figuradament imposar , conferir Imponer un cargo , imposar un càrrec verb intransitiu figuradament imposar intr o tr Aquellas montañas imponen , aquelles muntanyes imposen o m'imposen verb pronominal imposar-se Se…