adjectiu i masculí i femení [acusado] inculpat -ada.

verb transitiu [acusar] inculpar.

adverbi incultament.

adjectiu incultivable.

adjectiu
1. [terreno] inculte -a.
2. [carente de cultura] inculte -a.

femení incultura.

femení incumbència. No es de tu incumbencia, no és de la teva incumbència.

verb intransitiu incumbir. Esto no nos incumbe, això no ens incumbeix.

masculí
1. [no cumplimiento] incompliment. Incumplimiento de una promesa, incompliment d'una promesa.
2. [desobediencia] desobediència f, desacatament.

verb transitiu
1. [no cumplir] incomplir. Incumplir un juramento, incomplir un jurament.
2. [desobedecer] desobeir, infringir. Ha incumplido las órdenes, ha desobeït les ordres.