adjectiu [que indigna] indignant.

verb transitiu
1. indignar, irritar. Su perfidia me indigna, la seva perfídia m'indigna.
verb pronominal
2. indignar-se, irritar-se. Indignarse contra los traidores, indignar-se contra els traïdors.
3. ¡es para indignarse! és indignant!, n'hi ha per a tirar el barret al foc!

femení
1. indignitat.
2. dret indignitat.

adjectiu
1. [no digno] indigne -a.
2. [despreciable] indigne -a, vil, roí -ïna, menyspreable.
3. [vergonzoso] humiliant, vergonyós -osa.

masculí [añil] indi, anyil.

femení química indigotina.

adjectiu familiarment [maldito, condenado] maleït -ïda.

adjectiu i masculí i femení
1. [de la India] indi índia.
2. [de América] indi índia.
3. engañar como a un indio familiarment aixecar la camisa, fer beure a galet, engalipar, embacinar, albardar.
4. hacer el indio familiarment [divertirse] fer el boig.
5. hacer el indio familiarment [desacertar] ésser beneit (o babau). No hagas el indio y aprovecha la ocasión, no siguis beneit i aprofita l'avinentesa.
masculí
6. [color] indi, anyil.

adjectiu i masculí i femení indiòfil -a, partidari -ària dels indis.

adjectiu
1. indirecte -a. Complemento, estilo indirecto, complement, estil indirecte.
femení
2. indirecta. ¿Te crees que no entiendo las indirectas?, et penses que no entenc les indirectes?