<title type="display">levantar</title>
-
verb transitiu
- aixecar, alçar. Las olas levantaban el barco, les onades aixecaven el vaixell.
- [poner de pie] aixecar. Lo levantamos de la cama entre los dos, el vam aixecar del llit entre tots dos.
- [poner derecha una cosa] dreçar, redreçar. Levantar una estaca, dreçar una estaca.
- [mover hacia arriba] aixecar.
- [los ojos, la mirada, etc] alçar.
- [erigir] erigir, alçar. Levantar una estatua a los héroes, erigir una estàtua als herois.
- [separar, despegar] desenganxar, separar. Levantar los sellos, desenganxar els segells.
- [quitar] llevar, treure. Levantar un vendaje, llevar un embenat.
- [intensificar] alçar, aixecar. Levantar la voz, alçar la veu.
- [la caza] alçar, aixecar.
- jocs d'entreteniment [cortar] escapçar.
- [desmontar] aixecar, alçar. Levantar el sitio de una ciudad, aixecar el setge d'una ciutat.
- [suspender] aixecar. Levantar un castigo, aixecar un càstig.
- [un chichón, una ampolla] fer.
- [causar] aixecar. Aquel discurso levantó protestas, aquell discurs aixecà protestes.
- poc freqüent [reclutar] reclutar, allistar.
- [sublevar] revoltar, sollevar, insurreccionar.
- [un caballo] fer galopar.
- fer alzinar, fer posar dret.
- jocs d'entreteniment [cargar] matar. verb pronominal
- aixecar-se. Levantarse polvo, aixecar-se pols.
- [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar.
- [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçar-se. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí.
- [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la Giralda, davant nostre es dreçava la Giralda.
- [sublevarse] aixecar-se, alçar-se, revoltar-se, sollevar-se. El pueblo se levantó contra el invasor, el poble s'aixecà contra l'invasor.
- levantarse con poc freqüent quedar-se, afanar. Levantarse con los fondos de la caja, quedar-se els fons de la caixa.