Es mostren 58042 resultats

menester


<title type="display">menester</title>

    masculí
  1. [necesidad] menester.
  2. [ocupación] ocupació f, feina f, quefer. Ahora tiene otros menesteres, ara té unes altres ocupacions.
  3. plural [necesidades corporales] necessitats f.
  4. plural familiarment i poc freqüent [instrumentos de trabajo] ormeig sing, eines f, estris.
  5. haber menester una cosa (o de una cosa) haver de menester una cosa. Habré menester de muchos libros, para hacer este trabajo, hauré de menester molts llibres, per a fer aquesta feina.
  6. ser menester caldre, ésser necessari. Era menester decírselo, calia (o era necessari de) dir-li-ho.
  7. todo es menester tot fa menester, mai no n'hi ha prou.

menester

 

menesteroso
-sa

menesteroso
-sa

 

menestra

menestra

 

menestral
-la

menestral
-la

 

menestralía

menestralía

 

Menfis

Menfis

 

menfita

menfita

 

mengano
-na

mengano
-na

 

mengua


<title type="display">mengua</title>

    femení
  1. [disminución] minva, minvament m. El agua del depósito ha hecho una mengua de tres dedos, l'aigua del dipòsit ha fet una minva de tres dits.
  2. [falta] defecte m, imperfecció, tara. Te lo entrego sin mengua, t'ho lliuro sense cap defecte.
  3. [escasez] manca, mancança, falta.
  4. figuradament [descrédito] descrèdit m, desprestigi m, deshonra.

mengua

 

menguado
-da


<title type="display">menguado</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. [cobarde] covard -a, coquí -ina, cagat -ada.
  2. [tonto] babau -a, beneit -a, pallús -ussa, ximple.
  3. poc freqüent [avaro] gasiu -iva, ronyós -osa, mesquí -ina, escarransit -ida.
  4. masculí
  5. [punto] minvada f, minvadet.

menguado
-da