<title type="display">pico</title>
-
masculí
- [de ave] bec.
- [parte saliente] punta f, bec.
- [de un mueble] cantell, bec, caire. Darse un golpe contra el pico de un mueble, donar-se un cop contra el cantell d'un moble.
- [de un cuello, de un pañuelo] bec, punta f.
- [herramienta] pic.
- [de vasija] bec, broc, galet.
- [montaña] pic, cim, agudell.
- [de un sombrero] punta f, bec, corn.
- [de madera] estella f, punta f.
- figuradament [de una suma] escaig, escadús, remitjó, més de.... Tuve que pagar un millón y pico, vaig haver de pagar un milió i escaig (o més d'un milió).
- figuradament [suma considerable] picossada f. Cobró un buen pico, va cobrar una bona picossada.
- figuradament i familiarment [boca] bec, boca f.
- figuradament [labia] parola f, verbositat f.
- americanisme zoologia [percebe] peu de cabra, percebe.
- a pico a pic.
- andar (o irse) de picos pardos figuradament i familiarment anar a fer (o moure) borina, anar de marxa.
- callar (o cerrar) el pico figuradament acopar el bec, no dir ni piu (o ni ase ni bèstia), no badar (o no obrir) boca, fer muts (o mutis, o fer muts i a la gàbia).
- ¡callar el pico! figuradament moixoni!, mutis!, muts i a la gàbia!
- costar un pico costar una picossada.
- darse el pico [besarse] donar-se el bec.
- de pico només de boca (o de boca), només de paraula (o de paraula).
- hincar el pico figuradament [morir] tòrcer el coll, fer el darrer badall, anar al clot (o al sot), anar-se'n al calaix.
- irse del pico (o tener mucho pico) poc freqüent anar-se'n de la boca, tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua), ésser un bocamoll (o un bocafluix, o un llenguallarg, o un llengut).
- pico de cigüeña botànica [Erodium ciconium] bec de cigonya.
- pico de frasco ornitologia tucà.
- pico verde ornitologia [pájaro carpintero] picot.
- tener un pico de oro figuradament i familiarment tenir una boca d'or (o un bon bec).
- y pico i escaig (o escadús, o remitjó).