femení botànica [llantén] plantatge m.

adjectiu anatomia plantar.


Vegeu també:
plantar²

verb transitiu
1. [plantar semillas, postes, etc] plantar.
2. figuradament [una institución, religión] implantar, establir.
3. figuradament i familiarment [un golpe, una bofetada] plantar, clavar.
4. figuradament i familiarment plantar, posar. Le han plantado en la calle, l'han plantat al carrer.
5. figuradament i familiarment [abandonar] plantar, abandonar. Su novia lo ha plantado, la seva xicota l'ha plantat.
6. figuradament i familiarment [dejar callado] frenar. Tuve que plantarle; si no, no sé dónde hubiera llegado, vaig haver de frenar-lo, si no, no sé pas on hauria arribat.
verb pronominal
7. figuradament i familiarment [quedarse de pie] plantar-se. Se plantó delante de la casa, es va plantar davant la casa.
8. figuradament i familiarment plantar-se, arribar. En dos horas nos plantamos en Zaragoza, en dues hores ens vam plantar a Saragossa.
9. figuradament i familiarment [un animal] plantar-se.
10. jocs d'entreteniment plantar-se.



Vegeu també:
plantar¹

masculí poc freqüent [almáciga] planter, almàixera f reg.

masculí
1. insubordinació f.
2. dar un plante a alguien plantar cara a algú.
3. hacer un plante insubordinar-se.

masculí plantejament, planteig.

verb transitiu
1. plantejar. Plantear una cuestión, plantejar una qüestió.
2. poc freqüent [reformas, sistemas] implantar, instaurar. Fue el que planteó la reforma agraria, fou qui implantà la reforma agrària.

masculí
1. [criadero] planter.
2. figuradament [cantera] planter.

verb transitiu
1. [plantear] implantar, instaurar.
2. figuradament i familiarment [dejar plantado] plantificar, plantar.
3. figuradament i familiarment [meter] plantificar, posar.
verb pronominal
4. familiarment [llegar pronto] plantificar-se, plantar-se.

adjectiu i masculí i femení zoologia plantígrad -a.