<title type="display">quedar</title>
-
verb intransitiu
- [permanecer] restar, quedar-se pron. Yo me fui pero él quedó allí, jo me'n vaig anar, però ell restà allí.
- quedar, restar. Los pocos amigos que le quedan, els pocs amics que li queden (o que li resten).
- quedar. Quedar en ridículo, quedar en ridícul. La viuda y los hijos han quedado en la miseria, la vídua i els fills han quedat en la misèria.
- anar, ésser. Esta camisa me queda grande, aquesta camisa em va gran.
- [situación] quedar, trobar-se pron. La fuente queda a la derecha del camino, la font queda a la dreta del camí.
- restar, quedar. La conversación quedó aquí: no dijeron nada más, la conversa restà aquí: no van dir res més.
- [resultar] acabar. Todo quedó en una pelotera más, tot va acabar en una baralla més.
- [acordar] quedar.
- familiarment [caer] caure, trobar-se pron. Esta casa queda muy lejos del centro de la población, aquesta casa cau molt lluny del centre de la població.
- [faltar] faltar, mancar. Quedan tres semanas para Navidad, falten tres setmanes per Nadal.
- ¿en qué quedamos? en què quedem?
- por mí que no quede per mi que no quedi.
- quedar atrás quedar endarrere (o enrere).
- quedar bien quedar bé. Si le llevas flores quedarás muy bien, si li portes flors quedaràs molt bé.
- quedar bien fer un bon paper. Hemos quedado bien en la competición, hem fet un bon paper en la competició.
- quedar con quedar amb. He quedado con Isabel a las ocho, he quedat amb l'Elisabet a les vuit.
- quedar en quedar en. Quedamos en esto, vam quedar en això.
- quedar en nada figuradament i familiarment tornar-se aiguapoll, anar a can Pistraus (o a malguany), quedar en no res. Al final todos sus proyectos quedaron en nada, a la fi tots els seus projectes es van tornar aiguapoll.
- quedar en que quedar que. Quedamos en que lo haría él, vam quedar que ho faria ell.
- quedar lucido figuradament i familiarment [irónico] quedar galdós.
- quedar mal [con alguien] quedar malament.
- quedar mal [resultar mal] sortir malament.
- quedar para quedar per a. Quedamos para el martes, quedem per a dimarts.
- quedar por quedar (o restar) per. Queda mucho por hacer, queda molt per fer.
- quedar por passar per. Quedó por cobarde, va passar per covard. verb pronominal
- restar intr, quedar-se, romandre intr. ¿Quién se va a quedar esta noche?, qui es quedarà aquesta nit? Quedarse pensativo, restar pensarós.
- quedar intr, esdevenir intr, tornar-se. Quedarse mudo de emoción, quedar mut d'emoció. Quedarse cojo en un accidente, quedar coix en un accident.
- restar intr, quedar intr. Quedarse soltero, quedar solter.
- jocs d'entreteniment [en el billar] quedar intr, fer una quedada.
- no quedarse con nada dentro figuradament i familiarment buidar el pap, no quedar-ne ni una al païdor.
- quedarse ahí figuradament i familiarment [morir] quedar-s'hi.
- quedarse atrás restar (o quedar) endarrere (o enrere).
- quedarse con quedar-se. Se quedó con el libro, es va quedar el llibre.
- quedarse con figuradament preferir, estimar-se més. Entre el viento y la lluvia me quedo con el viento, entre el vent i la pluja m'estimo més el vent.
- quedarse con uno figuradament i familiarment [burlarse] riure's (o rifar-se) d'algú, fúmer-se d'algú, prendre el pèl a algú.
- quedarse con uno figuradament i familiarment [engañarle] aixecar la camisa, fer beure a galet.
- quedarse en blanco figuradament i familiarment quedar en blanc, quedar-se a l'escapça.
- quedarse en nada figuradament i familiarment fondre's.
- quedarse in albis figuradament i familiarment [quedarse en blanco] quedar in albis, quedar en blanc, quedar-se a l'escapça.