<title type="display">quemar</title>
-
verb transitiu
- cremar, bleir, abrusar. Quemar unas ramas, cremar algunes branques.
- [una comida] cremar. Quemar la carne, cremar la carn.
- [destruir] cremar. La lejía quema la ropa, el lleixiu crema la roba.
- familiarment cremar. El sol te ha quemado la cara, el sol t'ha cremat la cara.
- familiarment [tirar el dinero] malgastar, fondre, dilapidar.
- familiarment [tostar la piel] colrar, torrar.
- [malbaratar] malvendre.
- agricultura [el sol o las heladas] cremar, abrusar. Tanto sol va a quemar las hortalizas, tant de sol cremarà les hortalisses.
- figuradament [irritar] cremar.
- quemar vivo cremar de viu en viu. verb intransitiu
- cremar. La sopa quema mucho, la sopa crema molt. verb pronominal
- cremar-se. Quemarse un bosque, cremar-se un bosc.
- [hacerse una quemadura] cremar-se. La leche hervía y me he quemado la lengua, la llet bullia i m'he cremat la llengua.
- [una comida] cremar-se, bleir-se. Las patatas se han quemado, les patates s'han cremat.
- figuradament [juegos] cremar-se. ¡Que te quemas!, que et cremes!
- figuradament [abrasarse] abrusar-se, consumir-se, inflamar-se.