Es mostren 58041 resultats

repelente

repelente

 

repeler


<title type="display">repeler</title>

    verb transitiu
  1. [rechazar] repel·lir. Repeler al enemigo, repel·lir l'enemic.
  2. física repel·lir. El papel encerado repele el agua, el paper encerat repel·leix l'aigua.
  3. [una idea] refutar, rebutjar.
  4. verb intransitiu
  5. figuradament i familiarment [repugnar] repugnar, fer fàstic. Es un hombre que me repele, és un home que em repugna.
  6. verb pronominal
  7. repel·lir-se.
  8. figuradament [repugnarse] ésser incompatible. La ambición y la tranquilidad se repelen, l'ambició i la tranquil·litat són incompatibles.

repeler

 

repellar

repellar

 

repelo


<title type="display">repelo</title>

    masculí
  1. poc freqüent repel.
  2. [de la madera] repel.
  3. [de la uña] repeló, repel, desenemic, reveixí.
  4. [contrapelo] repel, contrapel.
  5. figuradament i familiarment [escaramuza] escaramussa f.
  6. figuradament i familiarment [repugnancia] repugnància f, repulsió f.

repelo

 

repelón


<title type="display">repelón</title>

    masculí
  1. estirada de cabells f.
  2. poc freqüent [pequeña porción] pessic, espurna f.
  3. [del caballo] galop.
  4. a repelones de mica en mica i amb resistència.
  5. de repelón [a la ligera] a la lleugera.
  6. de repelón [sin detenerse] de llarg.

repelón

 
 

repeluzno

repeluzno

 

repensar

repensar

 

repente


<title type="display">repente</title>

    masculí
  1. familiarment [movimiento] sobtada f.
  2. familiarment rampell, ram. Un repente de ira, un rampell d'ira.
  3. de repente de sobte, de cop i volta, tot d'una, de cop i sobte, tot d'un plegat.

repente

 

repentinamente

repentinamente