<title type="display">romper</title>
-
verb transitiu
- rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat.
- [tela, papel] esquinçar, estripar.
- [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar.
- [calzado] foradar.
- [el agua, el aire] fendre, tallar.
- figuradament [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci.
- figuradament [un compromiso, trato] trencar, rompre. Romper un trato, trencar un tracte.
- agricultura [roturar] rompre.
- ciències militars rompre, trencar. ¡Rompan filas!, rompeu (o trenqueu) files! verb intransitiu
- [las olas] rompre.
- rompre, trencar. Eran amigos, pero han roto, eren amics, però han romput.
- [comenzar a salir] rompre, trencar, apuntar. El diente ya rompe, la dent ja romp.
- [empezar] trencar, rompre. Romper el día, trencar el dia.
- de rompe y rasga que fa tronar i ploure, que fa anar tothom en enrenou.
- romper a figuradament rompre a, esclafir a. Romper a reír, a llorar, rompre a riure, a plorar.
- quien rompe paga qui la fa la paga. verb pronominal
- trencar-se, rompre's.
- trencar-se, rompre's. Romperse un brazo, trencar-se un braç.
- espatllar-se, fer-se malbé. Se ha roto el ascensor, s'ha espatllat l'ascensor.