Es mostren 58041 resultats

arregladito
-ta

arregladito
-ta

 

arreglado
-da


<title type="display">arreglado</title>

    adjectiu
  1. [sujeto a regla] arreglat -ada.
  2. [ordenado] arranjat -ada, arreglat -ada, agençat -ada.
  3. [acicalado] polit -ida, endreçat -ada.
  4. [apañado] que sap sortir-se'n, que fa amb poc, que se sap apanyar amb poca cosa.
  5. [precio] ajustat -ada, raonable, bon.
  6. [reparado] adobat -ada, apariat -ada.
  7. estar (o ir) arreglado estar (o anar) bé, fer-la bona, estar ben posat.
  8. ¡pues estaríamos arreglados! sí que la faríem bona!, sí que estaríem ben posats!, sí que estaríem bé!

arreglado
-da

 

arreglador
-ra

arreglador
-ra

 

arreglar


<title type="display">arreglar</title>

    verb transitiu
  1. [someter a una regla] arreglar.
  2. [ordenar] arranjar, arreglar, agençar. Arreglar la casa, arranjar la casa.
  3. [reparar] arreglar, adobar, reparar.
  4. [acicalar] empolainar, abillar, endreçar.
  5. [acordar] acordar, convenir, decidir. Estoy conforme con lo que vosotros arregléis, estic conforme amb el que vosaltres acordeu.
  6. [un asunto] arranjar, manegar.
  7. [poner bien] adobar. Este caldo te arreglará el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac.
  8. [corregir] esmenar, corregir.
  9. [condimentar] condimentar, adobar, amanir, agibellar. Arreglar la ensalada con aceite y vinagre, condimentar l'amanida amb oli i vinagre.
  10. ¡ya te arreglaré! ja t'arranjaré, jo!
  11. verb pronominal
  12. [apañarse] arreglar-se, arranjar-se. Ya son mayores para arreglarse solos, ja són prou grans per a arreglar-se sols.
  13. [resolver] resoldre tr, solucionar tr, sortir-se'n. Si se arreglan mis asuntos, me compraré un coche, si es resolen els meus afers em compraré un cotxe.
  14. [el tiempo] asserenar-se, aixecar-se, assentar-se.
  15. [avenirse] avenir-se, entendre's. Los dos hermanos se arreglan muy bien, els dos germans s'avenen molt.
  16. [ponerse de acuerdo] acordar-se, avenir-se.
  17. [entablar relaciones amorosas] decidir-se [a festejar].
  18. [tener un lío] entendre's.
  19. [asearse] rentar-se, fer la toaleta.
  20. [acicalarse] arreglar-se, empolainar-se, compondre's.
  21. arreglárselas arranjar-s'ho, compondre-s'ho (o compondre-se-les), apanyar-s'ho.
  22. arreglarse por las buenas resoldre-ho a les bones.
  23. saber arreglárselas saber compondre-se-les, saber arranjar-s'ho.

arreglar

 

arreglito

arreglito

 

arreglo


<title type="display">arreglo</title>

    masculí
  1. [acción y efecto de arreglar] arreglament, arranjament, agençament.
  2. [acuerdo] acord, avinença f, tracte.
  3. [chanchullo] tripijoc, martingala f.
  4. [condimento] condiment, amaniment.
  5. [reparación] adob, reparació f.
  6. música arranjament.
  7. familiarment [amancebamiento] amistançament.
  8. plural [atavíos] abillaments, ornaments, guarniments.
  9. arreglo personal toaleta.
  10. con arreglo a segons, conformement a, d'acord amb, de conformitat amb.
  11. con arreglo a lo que dispone tal com disposa.
  12. no tener arreglo [un asunto, una persona, etc] no tenir adob (o solució, o remei, o cura), no haver-hi res a fer.

arreglo

 

arregostarse

arregostarse

 

arregosto

arregosto

 

arrejacar

arrejacar

 

arrejaco