verb transitiu
1. poc freqüent obrir camins. Asenderear un bosque, obrir camins en un bosc.
2. figuradament i poc freqüent [acosar] encalçar, perseguir.
3. [maltratar] baquetejar, fer passar per les baquetes.

femení marina, marítim singlada, singladura.

adjectiu assenyorat -ada.

masculí assentiment.

femení
1. poc freqüent asseguda, seguda.
2. de una asentada d'una tirada, d'una sola vegada, d'un sol cop.

femení plural familiarment [nalgas] cul m sing, paner m sing, pandero m sing, darrere m sing, anques.

adjectiu
1. [participio pasado de asentar]
2. [sentado] assegut -uda.
3. [una estatua, un edificio] assentat -ada.
4. [anotado] assentat -ada, apuntat -ada, anotat -ada.
5. [situado] situat -ada.
6. marina, marítim assentat -ada.

masculí
1. cisell [de ferrer].
2. [de un mercado al por mayor] proveïdor.
3. [suavizador] suavitzador.
4. americanisme [tamborilete] palmetejador.

masculí
1. [en un cargo] col·locació f.
2. [sobre una base] assentament.
3. [de una población] fundació f.
4. [de un campamento] instal·lació f.
5. [planchando, apisonando] aplanament, allisada f.
6. [de una navaja] esmolada f, esmolament.
7. [anotación] assentament.
8. figuradament [de las bases] establiment.
9. dret compensació f, indemnització [amb béns del demandat] f.
10. ciències militars [de una batería] assentament.
11. establiment comercial, botiga f.
12. [colonización] assentament, establiment.

[Se conjuga como: apretar] verb transitiu
1. [sentar] asseure.
2. [en un cargo] col·locar.
3. [fijar] fixar, assegurar. La lluvia ha asentado el polvo, la pluja ha fixat la pols.
4. [sobre una base] assentar.
5. [una población] fundar.
6. [un campamento] instal·lar, fixar, situar, parar.
7. [planchando, apisonando] aplanar, allisar.
8. poc freqüent [una navaja] esmolar.
9. [una bofetada] clavar, donar.
10. [anotar] assentar, apuntar, anotar.
11. assegurar, donar com a cert.
12. figuradament [las bases] establir.
13. poc freqüent [un acuerdo] establir, fer.
14. dret [al demandante] compensar, indemnitzar [amb béns del demandat].
verb intransitiu
15. tenir estabilitat, no ballar. Esta mesa no asienta, aquesta taula balla (o no té estabilitat).
16. [sentar bien] assentar-se pron bé, posar-se pron bé.
verb pronominal
17. [en un cargo] pujar intr. Se asentó en el trono, pujà al tron.
18. [el polvo] fixar-se, dipositar-se.
19. [un pájaro] posar intr, parar-se.
20. [un líquido] posar-se, assentar-se, assolar-se.
21. [indigestarse] assentar-se malament.
22. [una construcción] assentar-se.
23. [colonizar] assentar-se, establir-se.
24. ésser situat -ada. El pueblo se asienta en la falda de la colina, el poble és situat a la falda del turó.