femení
1. [hilvanado] basta. Dar unas bastas, fer unes quantes bastes.
2. [en los colchones] basta.

adverbi
1. força, bastant. Nos conocemos bastante, ens coneixem força.
2. [suficientemente] prou, a bastament. Ya hay bastante, ja n'hi ha prou.
3. lo bastante para prou per a, suficientment per a.
adjectiu
4. força inv, bastant (o bastant de). Tiene bastante dinero, té força (o bastants) diners. Hace bastante humedad, fa bastant d'humitat.
5. prou inv, suficient. No tengo bastantes caramelos para todos, no tinc prou caramels per a tothom.
6. bastante (o bastantes)... para que prou... perquè. Ya tenemos bastantes dificultades para que me vengas con esas, ja tenim prou dificultats perquè ara em surtis amb aquesta.

verb intransitiu dret validar.

adverbi poc freqüent bastante.

masculí dret [de un documento] validació f. Reconocer, previo el bastanteo necesario, reconèixer, amb la prèvia validació necessària.

verb intransitiu
1. bastar, ésser suficient, haver-n'hi prou. Una pizca de sal basta para dar sabor, una mica de sal és suficient (o n'hi ha prou amb una mica de sal) per a donar gust.
2. ¡basta! prou!, pleguem!, ja n'hi ha prou!
3. ¡basta con eso! ja n'hi ha prou, d'això!
4. basta con que n'hi ha prou que.
5. basta de ja n'hi ha prou de, prou. Basta de bromas, ja n'hi ha prou de bromes.
6. bastar con haver-n'hi prou amb. Basta con oírlo una vez, n'hi ha prou amb sentir-ho una vegada.
7. basta y sobra n'hi ha prou i de sobres.
8. hasta decir basta fins que digui prou.
9. me basta con tu (o su) palabra en tinc prou amb la teva (o vostra) paraula.
10. me basta y me sobra en tinc prou i de sobres, en tinc més que suficient, en tinc més del que em calia.
verb pronominal
11. bastar-se.

femení
1. [lima] bastarda.
2. lletra bastarda.
3. [artillería] colobrina.

verb intransitiu
1. [degenerar] embastardir-se pron, embordonir-se pron, degenerar.
2. figuradament embastardir-se pron.
verb transitiu
3. [hacer degenerar] embastardir.
4. [falsear] falsejar, falsificar.
verb pronominal
5. [degenerar] embastardir-se, embordeir-se, embordonir-se.

masculí [del notario] minutari.

femení
1. bastardia.
2. figuradament bretolada, vilania. Cometer una bastardía, cometre una vilania.