nom propi femení regional [Anna] Ana.

femení relincho m.

verb intransitiu [renillar] relinchar.

femení ventolera.

masculí airamiento.

1. verb transitiu airar, irritar, encolerizar.
2. verb pronominal airarse, irritarse, encolerizarse.

masculí
1. [fluid] aire.
2. aires pl. L'avió vola per l'aire, el avión vuela por los aires.
3. [vent] aire.
4. [posat] aire, aspecto.
5. música aire.
6. figuradament [manera de moure's] aire.
7. agafar un cop d'aire figuradament i familiarment [constipar-se] resfriarse, constiparse, coger aire p fr, airearse p fr.
8. aire acanalat aire colado.
9. aire comprimit aire comprimido.
10. aire condicionat aire acondicionado.
11. aire de família parecido de familia.
12. aires de suficiència figuradament i familiarment aire de suficiencia.
13. a mig aire de a media altura de.
14. a ple aire (o a l'aire lliure) al aire libre.
15. canviar d'aires cambiar (o mudar) de aires.
16. en l'aire [enlaire] al aire.
17. en l'aire [un negoci] en el aire.
18. exposar a l'aire exponer al aire.
19. fendre l'aire herir el aire.
20. fer aire hacer aire.
21. fer aire [ventar] dar aire.
22. prendre un aire de perdonavides figuradament i familiarment ponerse flamenco.
23. tenir aires de... tener aires de...
24. tenir un aire amb figuradament i familiarment [assemblar-se] darse un aire a.
25. tenir uns aires de gran senyor figuradament i familiarment dárselas de gran señor.
26. viure de l'aire del cel figuradament i familiarment mantenerse (o sustentarse) de aire, vivir del aire.

adjectiu [projectil] aire-aire.

adjectiu [projectil] aire-tierra.

masculí horizonte. Vèiem els arbres dibuixar-se a l'airecel, veíamos los árboles dibujándose en el horizonte.