mirar
-
verb transitiu
- mirar. Mirava el nen de dalt estant, miraba al niño desde arriba.
- usat absolutament mirar. Mirar guerxo, mirar bizco.
- [examinar] ver, mirar, examinar. Ves que et miri la ferida el metge, ve a que te vea la herida el médico.
- figuradament [considerar] mirar. Mireu si tinc raó, mirad si tengo razón.
- figuradament [fer els possibles] mirar, procurar, tener cuidado. Mira de no fer tard, procura no llegar tarde.
- figuradament [tenir en compte] mirar, atender. No mira sinó el seu profit, solo mira su provecho.
- així que mira! familiarment ¡conque fíjate!
- ben mirat bien mirado, mirándolo bien, si bien se mira.
- ésser de mira'm i no em toquis familiarment ser de mírame y no me toques.
- mirar de dalt a baix figuradament [amb menyspreu] mirar de arriba abajo (o por encima del hombro). verb intransitiu
- [cap a un lloc] mirar. Mirar al cel, mirar al cielo.
- [estar situat de cara a] mirar, dar. La façana mira a la plaça, la fachada mira a la plaza.
- mirar enrere [pensar en el passat] mirar atrás, volver la vista atrás.
- mirar per figuradament mirar por. Només mira per ell, solo mira por él.
- mirar prim ser remirado (o meticuloso), hilar delgado. verb pronominal
- mirarse.
- figuradament entender, considerar tr. No sé com t'ho mires, però t'equivocaràs, no sé cómo lo entiendes, pero te equivocarás.
- mirar-se els uns als altres mirarse unos a otros.
- mirar-s'hi [en fer una cosa] poner esmero (o mucha atención), esmerarse.
- mirar-s'hi figuradament [pensar-s'hi molt] pararse a pensar (o a reflexionar), pensárselo mucho.