Es mostren 56529 resultats

relliscar


<title type="display">relliscar</title>

    verb intransitiu
  1. [esmunyir-se] escurrirse pron. Li han relliscat tots els plats de les mans, se le han escurrido todos los platos de las manos.
  2. [perdre l'equilibri] resbalar, escurrirse pron. M'ha fet relliscar una pell de plàtan, me hizo resbalar una piel de plátano.
  3. [una superfície] resbalar, ser resbaladizo. El terra rellisca molt, el suelo es muy resbaladizo.
  4. [un vehicle] patinar, dar patinazos (o un patinazo), resbalar.
  5. [lliscar] deslizarse pron, resbalar.
  6. figuradament [en una falta moral] resbalar, deslizarse pron.
  7. figuradament [passar ineficaçment] no hacer la menor mella, resbalar. Els renys li rellisquen, los rapapolvos le resbalan.

relliscar

 

relliscós
-osa

relliscós

    adjectiu
  1. resbaladizo -za, escurridizo -za.
  2. figuradament resbaladizo -za. Un afer relliscós, un asunto resbaladizo.

relliscós
-osa

 

rellisquent

rellisquent

adjectiu [relliscós] resbaladizo -za, escurridizo -za.

rellisquent

 

rellogar

rellogar

 

rellogat
-ada

rellogat

    adjectiu
  1. realquilado -da. Pis rellogat, piso realquilado.
  2. masculí i femení
  3. realquilado -da. Tinc rellogats a casa, tengo realquilados en casa.

rellogat
-ada

 

rellotge

rellotge

    masculí
  1. reloj.
  2. plural botànica [agulles] filamaría f sing.
  3. plural botànica [curripeus] alfilerillo sing de pastor, alfiler sing.
  4. com un rellotge familiarment [puntual] como un reloj.
  5. contra rellotge esports contra reloj, contrarreloj.
  6. rellotge d'aigua reloj de agua, clepsidra.
  7. rellotge d'arena (o de sorra) reloj de arena, ampolleta.
  8. rellotge de butxaca reloj de bolsillo, saboneta.
  9. rellotge de cucut reloj de cuco.
  10. rellotge de flora botànica reloj de Flora.
  11. rellotge de pèndola (o de pèndol) reloj de péndulo.
  12. rellotge de polsera reloj de pulsera.
  13. rellotge de sol reloj de sol (o solar).
  14. rellotge despertador reloj despertador.
  15. rellotge marí reloj marino (o de longitudes), cronómetro.

rellotge

 

rellotger
-a

rellotger

    adjectiu
  1. relojero -ra, de relojes. Indústria rellotgera, industria relojera.
  2. masculí i femení
  3. relojero -ra.
  4. a cal rellotger al relojero, a la relojería.
  5. femení
  6. [bossa, butxaca] relojera.

rellotger
-a

 

rellotgeria

rellotgeria

    femení
  1. [art, botiga] relojería.
  2. de rellotgeria [mecanisme, bomba] de relojería.

rellotgeria

 

relluc

relluc

 

rellucar

rellucar

    verb transitiu
  1. [remirar] remirar.
  2. verb intransitiu
  3. retoñar, rebrotar.

rellucar