adjectiu rítmico -ca.

masculí rito.

adjectiu
1. ritual.
masculí
2. [conjunt de ritus] ritual.
3. [llibre ritual] ritual.
4. de ritual de ritual.

masculí ritualismo.

masculí i femení ritualista.

masculí
1. [corrent d'aigua] río.
2. fer un riu familiarment hacer pipí, hacer un río.
3. passar el riu a gual pasar el río a pie.
4. riu amunt río arriba.
5. riu avall río abajo.

femení riada, avenida.

masculí soportal, porche.

[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] verb intransitiu
1. reír. Posar-se a riure, echarse a reír.
2. figuradament [somriure] reír, sonreír.
3. de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas.
4. de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa.
5. engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada.
6. ésser de riure (o de per riure) ser de broma.
7. fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa.
8. fer riure figuradament hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír.
9. no és cosa de per riure no es cosa de risa.
10. per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma.
11. petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa.
12. qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) familiarment quien ríe el último ríe mejor.
13. riure per sota el nas (o riure sorneguerament) familiarment reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros.
14. tot rient rient familiarment [fent broma] burla burlando.
verb pronominal
15. [d'algú] reírse, burlarse.
16. [d'alguna cosa] reírse, burlarse.



Vegeu també:
riure²

masculí [acció] risa f.


Vegeu també:
riure¹