pronom [forma reduïda de et] te. Menja't el pa!, ¡cómete el pan!

preposició
1. [amb les formes al i als, contraccions de a i el, a i els] a [al, a los].
2. [lloc on s'esdevé o és alguna cosa] en. Viure a Lleida, vivir en Lérida. Soparé a casa, cenaré en casa.
3. [direcció devers un punt] a. Anar a comprar, ir a comprar. Anar de València a Alacant, ir de Valencia a Alicante.
4. [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle.
5. [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les vuit, el tren pasa a las ocho. A l'edat de vint anys, a la edad de veinte años. Vine al migdia, ven a mediodía.
6. [estacions de l'any] en. Som a l'estiu, estamos en verano.
7. [matí, tarda, nit] por. Demà a la tarda, mañana por la tarde. Fes-ho al matí, hazlo por la mañana.
8. [terme final d'un lapse de temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol.
9. [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora.
10. [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la foscor, acostumbrarse a la oscuridad.
11. [complement indirecte] a. Fer almoina als pobres, dar limosna a los pobres. Comunicar els resultats al públic, comunicar los resultados al público.
12. [complement directe, quan és un pronom personal fort] a. L'estimava a ella, no a tu, la quería a ella, no a ti.
13. [complement directe recíproc] a. Interrogar-se l'un a l'altre, interrogarse el uno al otro.
14. [davant d'infinitiu, amb verbs que regeixen en] en. Tardaven a fer-ho, tardaban en hacerlo. Tot consisteix a fer bé les coses, todo consiste en hacer bien las cosas.
15. [davant d'infinitiu, amb verbs transitius o que regeixen a] a. Incitar a lluitar, incitar a luchar. Començar a parlar, empezar a hablar.
16. [davant d'infinitius dependents de verbs que expressen percepció dels sentits] [no se traduce]. T'he vist a venir, te he visto venir. S'ha sentit a dir..., se ha oído decir...
17. [davant d'infinitius dependents d'adjectius] para, a. Estic disposat a sortir, estoy dispuesto para (o a) salir. És llest a comprendre les coses, es listo para comprender las cosas.
18. que. No tinc res a fer, no tengo nada que hacer. No hi ha res a dir, no hay nada que decir.
19. por. Feina a fer, trabajo por hacer.
20. [entre adverbis i llurs complements preposicionals] a. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú, ganan proporcionalmente al trabajo de cada uno.
21. [en locucions adverbials de lloc] en. A pagès, a muntanya, en el campo, en la montaña. Viu als afores del poble, vive en las afueras del pueblo.
22. [en locucions adverbials de temps] a. A punta de dia, a deshora, al despuntar el día, a deshora.
23. [en locucions adverbials de manera] a. A l'engròs, a la babalà, a peu, al por mayor, al tuntún, a pie.
24. [amb l'article definit i la preposició de] [no se traduce]. Al damunt de, al darrere de, a la vora de, encima de, detrás de, cerca de.



Vegeu també:
a²

femení [pl: as]
1. [lletra] a. Una a majúscula, una a mayúscula. Les as cursives, las aes en cursiva.
2. no saber ni la a no saber jota (o ni jota).
3. prendre la a per la b figuradament confundir la velocidad con el tocino, confundir la gimnasia con la magnesia, meter uvas con agraces.



Vegeu també:
a¹

locució adverbial suficientemente, bastante.

locució adverbial bastament (a bastament).

locució adverbial [abundosament] a manta, a porrillo, a patadas.

locució adverbial
1. [boca per avall] boca abajo.
2. [caure, etc] de bruces.

locució adverbial familiarment [a rodar] al agua (o al traste, o a pique). Ho ha perdut tot: la seva fortuna se n'ha anat a can Pistraus, lo ha perdido todo: su fortuna se ha ido al traste.

locució adverbial a (o en) hombros, a cuestas. Portava el nen a collibè, llevaba el niño a hombros.

locució adverbial de mala gana, a disgusto, de mal aire (o talante), a regañadientes.